dilluns, de juliol 31, 2006

FMvila'06

  • La Fura aquest any, i per primer cop, farà pagar el programa de mà. Estan estudiant una fórmula revolucionaria, agrupant els actes per dies, però temen un reacció contraria de públic ja que està molt arrelada la organització: gresca, religiosos...

  • La Ruta de Bars és el dijous 24.

  • El 27 després de goigs, es presenta una rèplica del drac que van fer amb el superhabit d'un any. Encara se sap pq es farà servir, però es descarta totalment que surtin tots dos a la processó.

  • El grup sorpresa que encara no han anunciat els adiministradors són les Spice Girls, el contacte l'ha portat un amic de Croàcia que treballava pel tiet del solà, que es veu que és molt amic del Beckan. Els hi porta molts anys darrera i al final han pogut lligar les dates. El grup reunificat no té previstes més actuacions. Per tant es preveu una allau de fans vingudes de tot el món. El concert afortunadament serà el 30 a la nit per tant no caldrà que hi anem pq coincideix amb el ball/cercavila de gralles.
Castells
  • El negre ha anunciat que portaran si el temps ho permet, el 4d9 (net), td9fm i 5d9f. Afegint: nosaltres sempre anem a vilafranca a donar-ho tot.
  • Properament els administradors es reuniran amb les colles castelleres per aclarir que per bastoners ja tenim el Celma i companyia.



hi ha dos fakes, però segur que no els trobeu.

La Pica d'Estats (equip Daewo)


Aquesta és la visió de l'anti flash-trip des de l'equip daewo, tot un manual del que no s'ha de fer quan es va a la muntanya.

L'expedició va sortir entre pitus i flautes boi a la una de la nit. Afortunadament vam seguir la millor ruta i amb unes 3 hores vam arribar a Àreu. Passant per Igualada-Tremp-Ponts-Sort-Llavors sí-Àreu.Del viatge, destacar que:
el terra del cotxe no es veia del munt de bosses que duiem
no tenim els mateixos gustos musicals que el novio de la germana de la Sò
la Carmona és capaç de memoritzar tots els noms dels pobles del mapa amb només veure'ls 10 segons. Has pensat a anar al que apostamos?

Un cop vam arribar al poble (les 4 i picu), ens vam trobar que l'equip terrano no ens havia parat la tenda tal i com s'havia acordat. Excusa oficial: hem sortit 3 hores abans que vatros però acabem d'arribar. Total uns quants dormint a un prat que hi havia entre 2 cases (sort que no va venir el pagès),i els atres dormint al cotxe, força bé, tot i que se sentien uns ànecs(?).

(això ja ho ha explicat el solà)


Un cop ens va abandonar l'equip terrano vam fer una siesta de campionat: gust de la son, babes... el paradís. Tot d'un plegat però es van començar a sentir veus, aixequem el cap i tot de gent per allà fora amb pilotes banyant-se i passejant nuets (hipis!). No vam tenir més remei que llevar-nos i començar a muntar la tenda abans que ens fotéssin el lloc on hi havia més pedres. Seguidament gran partida de cartes (come+mentider). La gent estava bastant empanada escoltant la conversa dels veïns de la que vam deduir que els companys eren ni més ni menys que uns minyonettis!! (no posaré cap frase de repulsa contra aquesta excel·lent colla castellera). Sopar pa amb tomaquet i cap a dormir. Diga-li dormir, diga-li enllaunar-se. Solà aquesta tenda no és de 5! Era com un domino, es movia un i ens haviem de moure tots. Després d'estar unes horetes en conserva a les 7 del matí toc de matinada a càrrec del movil de la marina! (espero que haviat el tercet, marina, balles sola? ens ho pugui tocar live).
Gracies això vam ser dels primers (abans q els minyonettis) a començar a pujar l'ultim tram (2 hores segons el Trejo). El primer tros era una tartrera que vam pujar a ritme molinillo armstrong el trejo i servidor però que se'ls hi va atrevessar a les noies plan renove. Molt bo els comentaris dels minyonettis quan estavem al coll esperant-nos. Minyona1: Què bo, hem passat a unes que no arribaran mai a dalt! Anaven amb texans, i paraven cada 4 passos. Minyona 2: On han deixat els caballs? jajaja. El millor era que una d'aquestes anava amb mitjons i sandàlies!
Un cop reagrupats vam prendre la pitjor elecció del dia: passar per la cresta (aresta). La cosa va començar bé, era tipus facu però amb una inclinació només de 70º. Però va arribar el moment de POR! pànic, no sé com definir-ho. Eren 4 o 5 pedres estretes col·locades una davant de l'altre que haviem de passar. Fins aquí normal, però la gràcia era que hi havia un precipici de 1000 metres per un cantó on es veia el llac i 700 a l'altre, on es veia França. Després de debatir durant mitja hora la manera de passar-lo, tothom va passar com va poder, jo particularment utilitzant el fabulós mètode de muntar a cavall. Una cama a cada vessant i nar fent com si saltés el potro. Quin mal moment tu, encara tremolo ara. Em va sorprendre molt la mona, que nava dient que estava jinyadíssima, però que no parava de fer fotos, pixar... Vam continuar, encara amb el tremolí a les cames, escalant (oficialment grimpant) per l'aresta, posant al límit el "grip" d'unes bambes sense dibuix, fins arribar al Verdaguer (el primer 3000 del dia), cim cutre on els hi hagi: no hi havia ni una placa ni una creu ni re, patètic. Qui si hi havia era el doble del ninu, equipat 100% decathlon amb les mateixes bambes. Baixar fins el coll, i pujada final a la Pica (200 metres com a molt). Allí vam seure una estoneta gaudint del paisatge i ens vam menjar una galeta màgica. Com atipen aquestes galetes! són increïbles. Eren les 12:30, més de dues hores tard respecte el pitjor dels horaris previstos per la organització. La baixada va ser el millor de l'expedició, vam trepitjar neu i tot! Molt divertit saltar per la tartrera com les cabres.
Al arribar al camp base avançat vam trobar-nos-ho tot tirat per terra, el pa, plats, bosses, plàstics flotant al llac... Això sí l'olla dels espagettis del dia abans va quedar brillant! Les fonts oficials apunten a que va passar un ramat de cabres. Els amants de les conspiracions es decanten per una segona línia d'investigació que apunta als minyonettis que teniem al costat. Així doncs, després de dinar uns deliciosos rollitos de biquini, em vai haver de convertir amb capità enciam per recollir tota la bruticia del llac. Divertit, a no sé per l'atac d'un grup de granotes que vaig patir. Desmuntar la tenda i avall que fa baixada. Destacar el ritme de la Meritxell l'últim tram, que va passar de pensar on posava cada peu 10 segons a marxar amb el trejo i no veure-la amb tota l'estona. Però ja estavem distrets amb la Carmona que ens va deleitar amb una sèrie de 3 caigudes amb menys de 100 metres molt divertides. Natrus tampoc vam trobar al fucking rubish man. Eren les 7 o les 8 i estavem al parquing, quedaven unes 4 hores de trajecte a peu fins el cotxe. Llavors se'ns va apareixer la verge, en forma de taxi! Sí, a la muntanya hi ha taxis! i ens va portar al cotxe de la Sò, per cert, molt ben aparcat. Quina flor al cul, ja cal que la anem regant. Sobredosi de cocacola al camping (on hi treballava un de canyelles), i avall. L'expedició va finalitzar a les 12 a casa la sò sense haver-nos trobat ningú de vilafranca, que extrany (hi havia la Garrofa per allí, però no la vam veure).

Aquests dies em quedaré d'amo i senyor del bloc mentre el camarada solà no acabi una missió secreta a Urús. Oficialment amb els de la uni, no hi ha dret, oi vallès? el forns, l'adrià, els de la uni...



Comming soon


El mateix article amb fotos. Marina i Carmona aviam si me les envieu!!
La crupu i la Txello se'n van de festa (millor que m'ho enviis a mi crupu)
Actualitat FMvila'06




diumenge, de juliol 30, 2006

expedició a la Pica (equip Terrano)

Mentre mitja Catalunya es quedava bloquejada al Prat per la vaga dels treballador d'Iberia, nantros hem muntat una expedició a la Pica d'Estats. De fet dividirem la crònica en 2: una de l'equip terrano (que no ha pogut fer el cim), i l'altra de l'equip cotxe-de-la-so (que en teoria havien de fer el cim avui). Com que no se sap a quina hora arribaran de moment només us podem oferir la primera.

El terrano va sortir de vila a les 10 de la nit, "puntuals" des de casa la marina. De fet a última hora es va apuntar un 5è membre, la tenda 2 segons del decathlon, que ocupa molt més que una persona (oi meritxell??). Al sortir d'Igualada vam fer un amago de perdre'ns, pero va durar lo que duren tres voltes a una rotonda. Al pas per Pons vam parar a sopar, creiem que en un dels bars més lents de Catalunya: el bar París. Tot i tenir més pinta de club d'alterne que res, al final ens van servir entrepans i plats combinats. L'Isaura, que es veu que ja havia menjat algo a casa, va aprofitar l'estona per fotre's 3 cafèamblletcurtdecafèambgotdevidre. El tio del bar era un empanat però segur que per dintre estava flipant!! Al reprendre la ruta vam sintonitzar radio macuto i vinga a fer curves pel port de Nargó. Sort que el ninu és bon copilot i no ens vam perdre en cap moment. I sort que anavem amb terrano, perquè casi hem de fotre la reductora!! Després de pixar a Sort (era festa major) i passar per Llavors sí (ja us explicaran el txiste) vam arribar a Àreu. No gaire lluny d'alla hi ha Tor, la muntanya maleïda!! Com que el Trejo ens va dir que haviem de seguir la pista forestal vam anar tirant amb l'esperança de trobar el refugi tard o d'hora. Com que allà no hi havia ni refugi ni res vam improvitzar una petita assamblea per decidir si seguiem o tiravem endarrere. El fet que la pista estava una mica txunga per un cotxe com el de la So ens va fer decidir tornar al poble i acampar allà. Cal dir que feia temps que no veiem les estrelles tan bé com allà dalt. Molt romàntic vaja! Vam plantar les tendes en un prat al costat de la "carretera". El ninu i la Sauron dormien a la suite "dos segons". Es veritat, es munta amb dos segons, però plegar-la és una altra història! Com que no ens van voler, la meritxell i jo vam haver de dormir a l'altra tenda iglu. Quan ja haviem convençut a l'Isaura i el Ninu de que no fessin soroll per la nit, van arribar els altres. La Meritxell em va deixar. La sò va aprofitar el buit per poder dormir estirada. Vam dormir poc, però l'Isaura menys perque va trucar la Crupu, que anava tajadissima!

L'endemà, conscients de que el cotxe de la So no podia pujar la pista, vam fer un parell de viatges amb el Terrano. Dues hores en total! Esmorzats i descansats, ens posavem a caminar a les 11 i pico. Coses a destacar del trajecte (per ordre cronològic):

- Rubbish man. Quan vam arribar al refugi (portavem un quart d'hora), el ninu no sé on caram va deixar un tetrabrik buit, cosa que va cabrejar i molt un guiri que parlava anglès. Casi ens fotem a òsties per no saber dir rubbish bin!
- La meritxell es va fotre un pinyu de campio
nat (segons els testimonis). Va acabar amb un txupeton al coll, una rascada al genoll i un cop al costat del blau que li havia fet l'afrika. En definitiva, que casi li hem de tallar la cama!

- Per entrenar-se per les marathons de muntanya, el Ninu va fer un petit sprint per recuperar la samarreta que s'havia deixat al lloc de l'accident. Sí, les salomon existeixen!
- La marina és una escaladora irregular. Tant bon punt estaven marcant el ritme al davant del peloton com se la veia al final de tot.

- El trejo es un sherpa de puta mare. No ens vam perdre en cap moment.
- A la pica d'estats hi ha 6 passos de mahoma (com a mínim).
- L'aigua del riu està bonissima! Algú té cagarrines?
- La sauron a alta muntanya es posa el txal i balla la dança del ventre!


Al cap de 6 hores de ruta vam instal·lar el camp base al peu de la Pica, al segon llac. Ja estava clar que l'equip terrano no tindria temps per pujar.
Mentres el ninu es fotia el banyador marca-paquets, el trejo es va quedar fregit en menys d'1 minut. El bou i la so ens van oferir una lliço de com posar-se el banyador sense que es vegi lo de sota. Properament el video. Total, que aquest tres van ser els valents que es van banyar. L'aigua estava gelada (encara que la so digui el contrari). El ninu va muntar un espectacle que el van sentir desde França!! Menú del dia: espaghetis amb tomàquet (no estaven cubats!). Alguns s'hi van fotre formatge, que feia estona que parlava. De segon llom. El postre havia de ser poma, però el ninu se les va fotre totes pel camí! Mentre descansavem va haver moments romàntics com els de la foto:

Sense temps per a gaires coses més, l'equip terrano va iniciar el descens. Vam deixar la Meritxell i vam tornar amb la So i una nova amiga: la brossa. No va parar de cantar i de fer la conga durant tot el camí. Tenia ganes d'arribar al cotxe i ajuntar-se al festival que s'estaven fotent l'embotit, el pa amb tomàquet, la truita del pare del ninu i les dues brosses que haviem deixat al matí. Vam desfer el que haviem fet i no ens vam perdre! A mig camí, un paio i la seva minyona ens van fer una fotografia. Més que persones erem despulles excursionistes. Al refugi, el rubbish man ja no hi era. De fet, amb l'horari la vam clavar, perque just quan arribavem al cotxe s'estava fent fosc.

A Areu vam sopar al bar del càmping. No vam menjar crèpes perqu
e no tenien masa, ni bikini perquè no tenien pernil dolç, ni tapa de pernil perquè tampoc en tenien, ni fanta de taronja perquè se'ls glaçava al treure-la de la nevera, etc etc. Un desastre. A sobre el cambrer, que era el novio de la ionqui de Ventdelplà, no va riure una petita broma que li vaig fer. Postres: ronda de llets, cafès descafeïnats i cafès amb gel (el ninu havia de ser el gran cuc aquella nit [veure foto]!!! jaja ). Partida d'uno i cap a dormir, com uns troncs per cert! Bou, jo també he sentit els ànecs aquesta matinada! La truita va seguir fent festa durant tota la nit perquè ens vam oblidar de llençar-la!

Com que a les 11 haviem de ser a Vila (o aquesta era l'intenció), hem marxat ben d'hora. Hem parat a esmorzar a la Pobla de Segur, hem agafat la carretera que passa per Tremp, hem confos la N-II amb la AP7 i al final hem arribat a Vila una mica tard. L'aventura encara no havia acabat: al ninu i l'isaura els esperava un dinar a Cal Ton i la bronca per haver-se saltat la missa; a la So li quedava l'operació "entrada a casa ma iaia i fer-li entendre que sí que he anat a Altafulla però que porto dos dies sense dutxar-me perquè el meu amic és un ranci". Jo m'he fotut una siesta de 4 hores i ja soc home nou. Quan fem la propera expedició a la muntanya?

Coming soon:

- Han fet el cim la resta de l'expedició? A quina hora han arribat a Vila? Bou, es veu que ta mare a trucat a casa mentre dormia per saber si encara eres viu. El cotxe de la So ha aguantat la tornada?
- Crònica de les festes majors del cap de setmana i de la sessió two shifted a la Moderna, per Oscar Bruna i Martí Manyà.
- La primera crònica del nostre corresponsal a Edimburgh, que hores d'ara ja deu anar de birres fins el cul.

Espai festamajorenc

A un més vista de la FM inaugurem l'espai festamajorenc. En aquest espai us mantindrem informats de l'actualitat de la més típica. A més a més, com que la campanya electoral ja ha començat, aquest espai servirà de tribuna per aquells que volen difondre el seu missatge i guanyar algun premi. Ja es comencen a entreveure els candidats als ja tradicionals guardons de cabró/ona de l'any, la txotxo loco i el pitxita de oro. El comitè de redacció encara s'ha de reunir per decidir els accèsits, premis d'honor, etc etc.

-->
Els administradors de la Festa Major de Vilafranca potencien la tronada i els castells de focs

dijous, de juliol 27, 2006

La Pica 2a part

El Sherpa m'ha passat la següent llista de material indispensable:

LLISTA DE MATERIAL INDIVIDUAL

1 MOTXIL·LA GRAN + 1 PETITA
1 CAPELINA I / O CANGUR
PANTALONS LLARGS + CURTS ( Nº A ELECCIÓ)
ROBA INTERIOR
1 CANTIMPLORA (PLENA)
1 FRONTAL ( LOT)
1 PIJAMA ( MILLOR LLARG)
CALÇAT PER CAMINAR

LLISTA DE MATERIAL DE GRUP

TENDES
FOGONETS
MENJAR..

QUEDEM PER PARLAR-NE AVUI A 10:30 h?

dimecres, de juliol 26, 2006

pica d'estats


Aquest cap de setmana anem a fer la pica d'estats (comarca del Pallars Sobirà). Altura: 3143, el sostre de Catalunya. De moment som un grup nombros, pero encara hi ha places. El sherpa en cap és en Trejo (que todos ustedes conocen). Per molt que el Bou vulgui marxar després d'assaig, em sembla que el nino, isaura, jo i so marxarem divendres a les 10. Qüestió de no arribar extremadament tard allà (que l'endemà s'ha de matinar!!). Marina & co.... que veniu?!?!

ps: n'hi ha un que dissabte se'n va a Escòcia. que tinguis molt bon viatge i que aprenguis força anglès!!

Assaig Jove

dimarts, de juliol 25, 2006

de Garzon a Grande-Marlaska

Tot esperant la cronica de disabte, una notícia de rabiosa actualitat i que no hem tret de yahoo news!

Los miembros del grupo musical Garzón, una de las bandas revelación de la escena del pop independiente, recibieron el pasado martes 18 de julio una notificación de los representantes legales de Baltasar Garzón en la que se les insta a “cesar en los actos que constituyen una intromisión a la imagen” del juez de la Audiencia Nacional. En el burofax enviado por el despacho de abogados Medina Cuadros se insta al grupo a que, antes de siete días, cambie el nombre de su página web (www.superjuez.com ) y suprima tanto las fotografías del magistrado que aparecen en la misma como las alusiones que directa o indirectamente se refieren él. En caso contrario, “se iniciarán las pertinentes acciones judiciales”. El portavoz del grupo, que tocará este viernes en el Festival Internacional de Benicàssim, ha asegurado que se trata de un “terrible malentendido”: “Cuando nos pusimos ese nombre sólo pretendíamos rendir un sentido homenaje a un prohombre que ha revalorizado conceptos denostados hoy día como ecuanimidad, progresismo y modestia”. No obstante, pese a la total confianza del grupo en la justicia española -“que Garzón sea juez y tenga más abogados que O.J. Simpson no quiere decir absolutamente nada”-, la banda ha decidido ir un paso más allá de las recomendaciones del magistrado: “Como dijo el caudillo tras la voladura de Carrero, no hay mal que por bien no venga. En realidad, hacía tiempo que nos habíamos dado cuenta de que no tenía sentido seguir llamándonos Garzón. El objetivo del nombre era homenajear al juez más grande de España. Sin embargo, el tiempo, ese juez supremo que da y quita razones, ha dictado sentencia por nosotros. Todo lo que sube, baja. Hay que mirar hacia el futuro. Por tanto, desde hoy viernes 21 de julio, el grupo Garzón pasa a llamarse Grande-Marlaska”.






Frontón

Cuando digo no, dices que sí
Cuando digo sí, dices que no
Si no digo nada enloqueces
Cuando dices sí, digo que no
Cuando dices no, digo que sí
Si no dices nada me enfureces

¿Vas a entrar?
Avísame
Y te esperaré

Cuando digo no, dices que sí
Cuando digo sí, dices que no
Si no digo nada desapareces
Cuando dices sí, digo que no
Cuando dices no, digo que sí
Si no dices nada me estremeces

¿Vas a salir?
Piénsalo bien
Si sabes con quién

Cuando digo no, tú dices sí
Cuando digo sí, tú dices no
Si no digo nada reapareces
Cuando dices sí, yo digo no
Cuando dices no, yo digo sí
Si no dices nada me conmueves

¿Quieres más?
Dímelo aquí
Si lo vas a hacer
Si lo sabes bien
Si vas a volver

Te esperaré

dissabte, de juliol 22, 2006

concert @ monjos FM

Saludem des d'aqui a tots els milers de lectors/es que tenim.. Es clar, si anem donant l'adreça a tothom qui se'ns creua pel davant arrivarà un moment en que no podrem fer res sense que tot el penedès (i part de l'extranger) ho sapiga!! de fet ja està passant, i ja ens hem trobat amb casos de persones que es queixen perquè només surten a fotografies i que no se'ls menciona a la crònica. Bé, com que no podem evitar tenir èxit (liders d'audiència, amb més de 5000 visites des del febrer), us demanem que deixeu molts comentaris i que ens ajudeu a trobar una colla com deu mana, perque nantros, ja ho sabeu, no som una colla ni som res!!

Això va quedar ben patent ahir, al concert de festa major dels monjos, amb la "cagau" i fundació tony manero. al reves del que la majoria es pensava, els teloners eren els fundació, i el grup estrella era la carrau. i la feinada vam tenir el bou i jo a trobar algú de la colla: el butru estava en missió secreta (tot i que el vam descobrir) i la so i la crupu van estar parlant amb els cosins de la txello (ehh, que nantros també ens considerem cosins seus, pero per l'altra part de la família). i clar, eren tan guapos que la torre de control no va donar permis per aterrar a "l'avió" fins al cap d'una bona estona. que s'estava quedant sense combustible!! però tot va acabar bé. després ens vam posar a trucar el brunillo via telèfon nasal. ens vas sentir? aviat el video! mentrestant els fantasmes de la setmana pasada van anar apareixent. a una no la van ni saludar. a l'altre (un grup força nombrós de noies d'un poblet del penedès amb una festa major molt coneguda) desconec que s'els hi va dir. la qüestió era que la festa s'animava i de cop i volta ens vam adonar que realment hi havia molta molta gent. hi havia tothom, per ser més exactes. quan la cagau ja tocava ens vam posar a primera fila del concert, on hi havia el reducte de punkis punkis. la majoria descalços!!

Després d'estar per allà ballant una estona i admirant el violí de la paia aquella, la gent va decidir marxar tal i com havia arribat, cadascú pel seu cantó. avui segurament hi haurà més monjos. Ens veiem allà!

ps: records especials als de l'inzolia, que sé que a aquesta hora ens deuen estar llegint! això es de la poca feina que teniu!!!

Els Monjos (capítol I)

coses sobre un divendres als Monjos:

  • La (no) colla es desmembra:
    • Efectius desplaçats: 4
    • 3 torns d'arribada diferents
    • Temps per trobar-se: 180minuts
      • recordeu: hi ha 2 parades on venen tiquets!
      • ha arribat l'hora que m'haure de posar les ulleres per sortir?
    • Com és que dijous erem més gent?
      • efectius dels cossos i forces de seguretat de l'estat van pillar 30 persones a la piscina municipal, entre les quals no hi havia el brunillo.
  • Fundación són els teloners de la Carrau (algú entén alguna cosa?)
    • La violinista de la Carrau no és tant ( font: PSC), li ha sortit panxeta. Però el seu violí és increïble.
    • Als concerts d'aquest índole s'ha de ballar descalç, si no pregunteu-li al gran-cuqui.
  • LaPantoja no esta a la presó. Ahir estava als Monjos.
  • Dins el nas de la Crupu hi habiten persones (com abans entre els pits de la Mag???). Ahir la Sò intentava comunicar-se amb el Brunill (q té talibans en contra des que ha de fer la torre a quarts), però no va contestar. Es va contrastar que dins el nas de la Sò no hi cap ningú.
    • per cert com va anar l'empalmada de Moja?
  • La crupu per pixar necessita la companyia de tomaqueres.M'agradaria veure el lavavo de casa teva.
    • felicitats! (suposo que ha sigut molt bo el vermut que no he fet!)
  • Fonts fiables apunten a que dins els galets de Nadal apareixerà el Ninja ( és pot ser sempre a tot arreu?)
    • La germana de l'africa apunta alt ( en aquest sentit ) ahir a a la nit el contador de miniafriques va arribar a la xifra d' 11. Aquesta nit haurem de portar un comptador automatic pq el manual es feia pesat de passar.
  • El blog se'l mira gent impensada.
    • Ahir la Núria V. ens va dir que una amiga seva de Sanssaaa ens seguia. Des d'aquestes línies li voliem donar una salutació i recordar-li: SANTA EULÀLIA, CAPITAL DEL CAVA!
    • Salutacions a la Múnia també!
    • I a la Susi (Capgrossa) que des que surt diuen q també s'ho mira
  • Ah, de l'any que vé no passa d'anar a Benicassim, a la Patum... (1,2,3... respon
    • L'epedició a La Pica d'estats continua en marxa.El sherpa Trejo ha confirmat la seva presencia.
      • integrants de l'expedició: Bou,Ninu,Solà,Trejo.Inscripcions obertes.
      • cotxes: Terrano.
      • La intencio és anar a fer la nit de disabte allà i pujar diumenge amb tots els pixapins.
  • Flash informatiu de la Festa Major d'enguany. Falten 40 dies...
    • S'han convidat tot de periodistes per la diada de st.Fèlix, entre les quals la Mònica Terribas. Per què?
    • durant les properes setmanes sortiran les nominacions a cabro/cabrona de l'any i xoxloc/pixita. L'organització demana la col·laboració de tots per tal d'elaborar-les no deixar-nos cap cabronada sense el seu merescut premi.
vinga,ens veiem aquesta vespre/nit. Ara vaig a fer un tomb amb bici!

dimecres, de juliol 19, 2006

no comment

Un motociclista croata que difundió por internet una carrera a más de 200 kilómetros por hora se debe estar arrepintiendo del gesto, porque la policía ha tomado como prueba y se arriesga a perder el vehículo.

El hombre, de 28 años de edad e identificado con las iniciales D.M., instaló una cámara en el depósito de su moto y filmó su recorrido por varias localidades cercanas a Zagreb donde la velocidad estaba limitada en 50 km/h, explicó a AFP un portavoz de la policía. El motociclista difundió la grabación de 11 minutos en una página de internet de Hum na Sutli, donde vive. Unos policías vieron, mientras navegaban por internet, su proeza, y les bastaron tres días para identificar al protagonista. Los agentes se incautaron de la moto porque no estaba correctamente matriculada en Croacia. Su propietario se arriesga a pagar 1.000 euros por exceso de velocidad e incluso podría perder su moto si ha sido importada ilegalmente, como sospecha la policía.

Font: yahoo.es

oi que fa pensar la noticia?? bé, esperem que els d'aqui no siguin tan surfers com els croates..! ehem ehem

Per cert, per fi han detingut a Julian Muñoz, el novio de la pantoja.. veure noticia

diumenge, de juliol 16, 2006

summer tí (sant martí)

Tot i que hi havia expectatives de fer una excursió a la costa ahir a la nit al final no va pogr ser i vam acabar a summer tí (que no és el summer case, si no l'empalmada de sant martí). digueu-nos molt típics!

a falta de colla, ahir el bou, el nino i jo vam subscriure
un contracte de colaboració amb una altra no-colla, la marina & co. Bé, com que hi ha queixes ferotges, vull deixar clar que es tracta de la marina, la meritxell i la carmona. la txello, de tornada de la gasolinera (va anar a encarregar el sopar del 28..), va treure el nas per l'inzolia. pero no es va quedar gaire estona. vam decidir fer un sopar de parejitas. abans però, i com a commemoració del primer aniversari del 2x1 del Level (veure memòria historica de nits memorables), vam arrancar alguna engantxina d'algun establiment de la vila. no diré més perquè amb l'audiència que tenim seria perillos...

com que l'aroma i el caliu estaven plens, i el germania ja havia tancat la cuina, vam acabar sopant a l'urban. els lavabos són de disseny i per a que s'engegui la llum has d'aixecar els braços. el de ties ara encara deu estar fet una guarrada perquè la meritxell i la carmona no sé pas quina en van fer. les cadires també son letrines. no sabem si fan braves perquè ens vam oblidar de demanar-les. algunes pizzes, com la suissa (de bolets), son bones. altres, com la venècia (alies 4 f
ormatges), tenen més crostó que res. postre de la nit: mil fulles de no sé que amb maduixes per allà. costa casi igual que una pizza, oi?!? després tubus de patxaran i préssec. la carmona diu que és impossible menjar-se una llesca de pa bimbo en menys d'un minut. es veu que se't fa bola i no sé que més. probeu-ho a les vostres cases (pero amb la supervisió d'un adult es clar!). com que no tenen pa bimbo a l'urban no ho vam poder comprobar. després del sopar va haver-hi la primera discussió de la nova no-colla: arcs o moderna. part femenina i masculina no es posaven d'acord. sort que per allà van apareixer l'inzolia staff, que venien de cal ton, i van fer decantar la balança cap a l'arcs. allà, "el jefe" va saber agraïr les hores pasades a l'inzolia, les propines deixades, els bons moments que hem fet passar a l'establiment, la bona imatge que sempre li donem des del blog i ens va convidar a tots i totes a cubates. gràcies!!

al sortir l'oleguer va pillar un cabreig de la ostia. pero molt molt gran. però bé, es un assumpte que suposem que ja discutiran els implicats.. la questió és que el puteig li va durar fins a st martí (summer tí). es veu però que ja han fet les paus.. allà actuava la centauro, que més que una orquestra sembla un grup bo. ho dic per l'escenari que tenen i per l'imatge que donaven. clar, la centauro és així. no ho recordava. la qüestió es que vam estar per allà fins que va ser hora de marxar (quan ja es feia de dia). la nit ens va deixar moments memorables que resumim en el següent material gràfic:

després de que el concert s'acabés i donés pas a la disco mobil, els mateixos que vam pujar amb el berlingo vam decidir tornar cap a casa. desconeixem com va tornar el bou ni els milers de persones que buscaven cotxe desesperadament.

Coming soon:

- Tarda d'escalada a Canyelles. Molt guapo! Amb fotos i tot (gentilesa de la Marina). Pels que no en tingueu ni idea, com jo, visiteu aquest link.

dissabte, de juliol 15, 2006

pesadilla

El que va començar sent un divendres qualsevol es va convertir en un malson (pesadilla). Tot era normal: el nino s'aixeca de la siesta a quarts de cinc i decideix trucar els seus col·legues Bou i solà. com qualsevol divendres, el Bou esta fent la siesta i sa mare no sabia si despertar-lo, i el solà està currant. I com sempre el Nino no acaba trobant ningú més per anar a la platja (ep, ara ja sabem que el Vallès está disposat a anar-hi. aixi que platjistes, compteu amb ell). a última hora el solà decideix acompanyar en Ninu a vilanova. el dia no era gaire bo pero l'aigua no estava GENS malament! cal dir que em vaig salvar d'una multa de zona blava de miracle (flor, o gerani, al cul?).

Vam estrenar el restaurant bilwi. i cal dir que les sensacions van ser bo
nes: l'entrepa és força gran i força bo. Coses a millorar (sempre es pot fer més!): posar més salsa a les braves i tallar els entrapans de manera equitativa per no putejar els que se'l parteixen. per lo demés, molt bé! de nota els hi posem un siscomaset... jeje

I allà va començar la pesadilla. I va durar fins a altes hores de la matinada, fins al vodafone del carrer del cid. si us el trobeu... fugiu! es molt pesat! tots en vam patir les consequencies ahir..

la questió es que a falta de plan decent, vam decidir anar a la moderna. quins paios, no tanquen ni l'estiu! srs de la moderna... feu vacances i aprofiteu per instal·lar un sistema de ventilació decent! bé de fet, vam estar pensant i la veritat es que la calor que fa a la moderna es pot aprofitar de la següent manera: posant-hi sorra, amaques, i unes lampares de raigs UVA i la costa brava no tindrà res a envejar! s'omplirà de guiris com eivisssa de ben segur. això si, prohibit fumar! Sort que van posar el blue monday!

pel camí, m'ho deixava, vam fer exercicis gimnàstics. el primer a intentar-ho va ser el vallès. a la tercera va ser, més o menys, la vençuda. a la caixa pensions crec que encara hi ha les teves petjades a metro i mig del terra! després ens vam atrevir (en un intent de fer una estrella de 4) la marina i jo. els altres no van seguir. bé, de fet després hi va tornar el vallès, que li va agaradar això de fer el pi! Aviat els videos!!


després de la moderna la marina ens va convèncer de que l'arcs a l'estiu està obert fins les 6. nantros encara no ho sabiem, pero era una bola com una catedral i formava part d'una estratègia per anar cap a casa amb cotxe. el bou, el nino i jo hi vam caure de quatre grapes. de camí cap al corsa, que estava moooolt lluny, vam poder veure, amb llàgrimes als ulls, les obres de soterrament dels contenidors del carrer de la font. aviat s'acabarà l'escalada lliure
. després vam intentar agafar una pilota d'un balcó. com que no vam poder, vam intentar agafar el cartell dels sandwiches, però també se'ns va resistir. l'últim intent va ser agafar unes pilotes d'un balcó de la plaça de la consitució, m'atreveixo a dir del balcó d'algú molt poderos de la vila, però estava massa amunt. tot i els intents de la nuria per escalar la canyeria del desaigüe ens vam haver de resignar. per consolar-nos, vam assajar durant una bona estona els capgrossos (amb musica de "gralles"). lo bo va ser al final, quan, en un intent de desempellegar-nos de la pesadilla i evitar que pujés al cotxe, vam deixar tirada la marina. des d'aquestes linies volem presentar-te les nostres disculpes, marina. el vam haver de carregar una mica més, fins al pont del carril. després de comprobar que, efectivament, l'arcs estava tancat vam decidir anar a dormir.

Suposo que avui a Vila serà més patètic que ahir i que optarem per fer una excursió a la costa/platja. N'hi ha que ja son a barna a un concert d'antonia font.

Falca publicitària:

Aquest estiu vine a la platja amb viatjes NINO! et trobaras nois com els de la
foto!!


Torna l'aixònoesunacollaniésres digital!!! Qui és la de la foto?? (pista: és una heroïna.. aguanta uns rollos!!! juajua)

divendres, de juliol 14, 2006

Un perro atropella a una mujer conduciendo un coche de policía

LOS ÁNGELES (AFP) - Una habitante de Utah (oeste de Estados Unidos) resultó gravemente herida al ser atropellada por un perro que aparentemente aceleró a toda velocidad el automóvil policial en el que se encontraba, informaron fuentes policiales el jueves.

El incidente se produjo el martes en Ogden, al norte del Estado, cuando una oficial de la policía que se encontraba cubriendo un caso de una pelea conyugal dejó al perro de las fuerzas del orden dentro del vehículo con el motor encendido para que tuviera aire acondicionado. 'Ranger' de "alguna u otra manera logró cambiar la marcha en la caja de cambios del automóvil automático, y arrancó con dirección hacia una pendiente", explicó a AFP la teniente Marcy Korgenski, de la policía de Ogden. El coche terminó su periplo en el jardín de la señora Mary Stone, que se encontraba fuera sacando la correspondencia de su buzón. La mujer fue atropellada y se encuentra hospitalizada en estado grave. "Es realmente trágico que ella haya resultado herida", comentó Korgenski tras afirmar que el perro, uno de los tres con los que cuenta la policía de esta ciudad de 80.000 habitantes, no será castigado. "No creo que Ranger haya entendido lo que pasó realmente", apuntó la oficial.

Font: yahoo.es

cap de setmana granadenc

Ja sé que estem a dijous i que ja era hora que es publiqués la crònica. Pero les crítiques no ens afecten... seguim sent el blog mes actualitzat. I el que té més audiència (aviat arribem a les 5000 visites)! Està clar que amb el flash del zidane hem fet un salt qualitatiu. esperem que l'equip redactor estigui a l'altura. El que segur que està a l'altura son les nostres aventures de cap de setmana...

Aquest cap de setmana ha sigut la festa major de la granada. i nantros hi vam ser divendres i dissabte (alguns diumenge, a fer/veure castells). Després del concer
t de timbal a la plaça de sant joan, en el que vaig interpretar el hit "els cercolets (amb re menor)", la falta de colla disponible ens va empènyer al vallès i a mi a solicitar plan a la colla de la marina. per sort havien previst un sopar allà on s'han promes tantes i tantes fideua's (encara es hora que anem a esmorzar). el piset és molt maco i molt acollidor. el piano té sordina i el vallès va tocar la guitarra (per escaquejar-se de fer el sopar basicament). el chef nino (amb la mindundi meritxell) van decidir fer un menú estiuenc (amanida amb favetes, crues es clar, i pasta). el sr bruna que un dia d'aquests es deu casar va portar el vi, que es va acabar escalfant. sort que el bou va portar el ballantines. ah per cert, el nino va fer un intent de cabrejada perque no sabia on erem pero va quedar en això, enintent. l'isaura, que no portava els pantalons aquell dia, va decidir marxar al·legant malestar general (per cert... where were you aquest cap de setmana isaura?? quants anys tens?? 40??). després del sopar vam decidir que el millor plan era anar a escoltar els musaranya (si, també tenen balades. son un grup heavy de veritat) i ser testimonis de l'últim concert dels oktopotulos. abans hi havia el punki de st pere de riudebitlles, pero no vam ser a temps d'escoltar el princesa (crec). sort que no ens vam perdre el típic manifest "contra l'acció de l'estat policial i l'especulacióóóóó (so de gralles de fons)". després de confirmar que el ninja está a tot arreu (també es dels oktopotulos, pero fa d'atrezzo) i sense ganes de que la sortida del sol ens tallés la festa, vam prendre una de les decisions més importants dels útlims dies... anar a marmellar amb terrano (després d'esmorzar al don pan, es clar). tot i que ningu en donava un duro d'aquella expedició (el vallès i la marina sobretot, que es van passar 3/4 parts dels viatge dormint) els intrepids aventurers van trobar el castell (a la tercera va la vençuda). Observacions: está al cul del món, jo no hi vaig de nit ni de coooonya, no vam trobar rastre de la tia de l'hospitalet que hi va anar amb uns moteros, hi havia inscripcions rares a la paret, no intenteu pujar a dalt amb cotxe perque després no podreu donar la volta a dalt i les passareu mooooooooolt putes per baixar. pero molt molt! per a que veieu que no us hem enganyat, vet aquí dues fotos: la segona podia ser perfectament una portada de disc d'algun grup popi:

Amb els ous per corbata, amb la marina i el bou fent un video (disponible ben aviat) i el vallès guiant-me des del darrere, vaig iniciar el descens marxa enrerre del terrano. us juro que ja em veia estimbat per aquelles muntanyes de déu. quin patir! més va patir el vallès un moment que em va entrar la marxa i casi l'atropello. sort que té unes cames mooolt llargues i va poder fotre un salt que li va salvar la vida. després de fer una maniobra impossible i decidir tornar per l'altre cantó de la muntnya, vam empendre el viatge de tornada, per les ventoses. vam parar a esmorzar a la fonda sport de sant jaume dels domenys. de fet es una fonda sense cap encant i on le solives son ultra salades, pero els dissabte al matí, abans d'anar a treballar, serveixen whiskys sols. com ha de ser! després de 3 hores de viatge per fi vam arribar a vilafranca.

l'endemà (tothom es va llevar entre quarts de cinc i les vuich), uns pocs, pero ben avinguts, vam sopar a la llar de la vila. sopar sense incidències amb la meritxell i l'africa. l'única incidencia va ser que l'amo de la llar es av volguer follar un cop més la meritxell i que com que no poder ens va convidar a txupitos de whisky peach. després qe al txello amenaçés en anar a veure un concert al house club (!!) vam anar cap a pastora on, de fet, vam anar a pasturar una estona perque la musica no se sentia gens. es va fer expressament per no despertar els veins?!?! no ho sabem. la questió és que el tant esperat "no me llames dolores llamame lola" va quedra molt descafeïnat. sense que a la barra veiessim ni una aigua de gratis (mira que sou garrepes, capgrossos!!) vam anar cap a la granada. l'assumpte era complicat perque ningu portava cotxe. després de convencer la vane per que es convertis en autobus del trànsit durant una estona amb el cotxe de la txello, vam decidir estalviar-li un viatge marxant (el bou i jo) amb el cotxe de la vane (una altra, la que té un rover). allà ens vam sentir dir (en boca de la plana major) que erem els del teatre de guerrilla... qui s'han cregut que som?!?! da la granada força bé. tres mil hores a la barra del bar de la piscina (els tios van fer l'agost), a l'arnau, que també comença a estar a la sopa, si se li insistia una mica regalava cubates, txiste a altes hores de la matinada de la isaura via sms (recordant temes de la setmana anterior.... lleig!!), aparició estelar del butru (sabem com vas tornar, pero... com hi vas anar?!?!) i del sr. clos (que no és l'alcalde). La questió es que l'empalmada va estar a l'altura de les circumstancies i tot i que no recordo res d eres de la música, ho vam passar força bé. la batukada va durar deu metres (es van cansar rapid??), els entrepans no els regalaven (per això la txello va intentar assaltar el furgó de repartiment). Sense temps per a més, em vaig trobar dins el tanc seat ibiza (es un cotxe d'una altra època!) amb el butru a mà esquerre i un txeto de la vane a mà dreta. evidentment va haver don pan i apa, cap a dormir.

L'endemà castells a la granada (com no). i gran gran siesta per la tarda!

comming soon: tots els videos que s'han quedat atrassats (el joc de la galeta a can solà, festa major a valls, empalmada de la bleda, festa major a valls (os, aliga, mula, pinker tones, etc.), derrape corsa (el primer!), etc.

dimecres, de juliol 12, 2006

Sony retira un controvertido anuncio de la PSP en Holanda


Sony anunció el martes que había retirado una campaña publicitaria de carteles en Holanda para la nueva versión blanca de su videoconsola PlayStation Portable y se disculpó ante quienes se pudieron sentir ofendidos por el anuncio, que los críticos calificaron de racista.

En el cartel de la campaña, que Sony dijo había lanzado la primera semana de junio y que había creado exclusivamente para el mercado alemán, aparecía una mujer blanca que agarraba de forma


agresiva la cara de una mujer negra y se podía leer "Llega la PlayStation Portable White".

La empresa dijo que esta publicidad para los Países Bajos pretendía destacar el contraste entre la PSP negra existente y la nueva versión metálica de color blanco.

En lugar de esto, ha causado irritación en la asambleísta californiano Leland Yee, la Asociación Nacional para el Avance de la Gente de Color (NAACP) y el proyecto Visita al Pasado, sobre educación y derechos civiles.

Estos críticos condenan el uso que Sony ha hecho de la fotografía, cargada de contenido racial, para vender un producto y dijeron que recordaba una época en que los negros eran caricaturizados en programas de humor.

"Reconocemos que el contenido de la imagen puede haber causado inquietud en muchos países que no están directamente afectados por el anuncio. Como consecuencia, hemos retirado la campaña", dijo Sony, que también ha quitado la imagen de la web alemana de la PSP y se ha disculpado ante todos los que se ofendieron con el anuncio.

A finales del año pasado, la marca japonesa desencadenó la polémica en Estados Unidos con anuncios de la videoconsola portátil realizados con spray, que parecían pintadas y mostraban a niños montando en la PSP como si fuese un monopatín o chupándola como un caramelo.

Font: yahoo.es

dilluns, de juliol 10, 2006

Flash Zidane

Des d'aquí el nostre homenatge a un gran jugador.








font: http://www.corriere.it/

divendres, de juliol 07, 2006

jo no t'espere


Com suposo que sabeu, el papa benet (i jornet) XVI visita València aquest cap de setmana. L'aixònoésunacollaniesres se suma a la campanya "jo no t'espere" (www.jonotespere.org), perquè no pot ser que les administracions públiques es gastin la pasta dels contribuients en actes com aquest...

Senyor Papa, nantros tampoc t'esperem!

advertencia: aquest és un post picant per generar debat. deixeu els vostres comentaris!

dijous, de juliol 06, 2006

pim pam team @ 24 hores bàsquet

sí sí sí, la crònica de les 24 hores ja és aquí! es que ser amo i senyor de la casa, treballar, i tenir responsabilitats en un blog de gran audiència és difícil de compaginar. pero una vegada més, no gaire puntuals aquest cop, us oferim la crònica del cap de setmana.

Divendres evidentment... les 24 hores de bàsquet!


chechemaruchecheeeeeeeee.... ia! Aquest va ser el crit de guerra del pim pam team format aquest any per una combinació de jugadors de la vella escola (mailons, ninu, bou, butru, etc.), noves incorporacions (solà) i jugados revelació altres anys (joan baqués, gualy, etc.). I portant la batuta des de la banqueta, amb autoritat, en Marc Font. El pim pam es va imposar amb autoritat al Trenddy Events, un equip de guarros i de gent que no sap perdre (sobretot el nº14). El nombros públic assistent va poder veure el millor contraatac de la historia de l'equip (segons paraules del Mailons): passe llarg a l'esquerra cap a Gualy que la dona a mà dreta cap a Solà que no esmaixa pero l'encistella de manera neta.


A l'acabar el partit, sopar express a l'escorxador, amb menú tancat: braves, amanida i llom amb formatge per tothom. Un llom amb formatge que tothom tenia a mig esòfag en el partit contra el Reformes 2000, un equip veterà que no corria gens pero que la movía a un gran ritme, cosa que va descol·locar els jugadors del pim pam. Tot i els encerts dels federats (Mailons i Isaac), l'equip no va poder repetir la vistòria del primer partit. Amb la moral ben alta, i amb ganes de fer botellón, vam anar de festa a st julià, on tocaven els Rauxa i un dj de nom desconegut. Una txurrería sense rodes, un rollo considerable del Vallès a la Cape, i un merder amb uns moros (mot políticament incorrecte) que havíen robat una camèra de fotos digital. Les imatges exclusives del follon les té en exclusiva l'aixonoésunacollaniésres (i el Felix Miró no hi era!):


Els monillos van practicar, crec recordar dues detencions. Això si, els va costar perque mira que van estar estona alla! Al tercer partit, contra el Font Rubí el pim pam encara tenía opcions per classificar-se per a la segona fase (algo que alguns jugadors començaven a desitjar que no passés..). Tot i que el pim pam es va posar més en el partit, els jugadors no van poder amb el potencial dels fontrubirencs, que es van mostrar poderosos en el tir exterior i en el rebot. El míster es mostrava impotent davant el joc més aviat apagat del pim pam. Al finalitzar l'encontre es va produir algun "roce" que no cal recordar i del qual si algú vol saber els detalls que es foti perque no els penso publicar. Que preguntin por ahí!


Aquesta foto és la del Ninu fent una becaineta..


Havíem de fer temps fins a les 8 del matí i, com m'han dit que es tradició, vam acabar fent una rave a la bleda (clar, l'empalmada ja s'havia acabat). A part de trobar l'Arnau per allà (ningú sap ben bé que hi feia allà), i que el Ninu com és costum va establir contacte amb la fauna local, cal dir que vam portar tanta festa que ens van haver d'avisar i demanar-nos que baixessim el volum del bafles del cotxe del gualy. com a senyal de protesta, vam robar una cadira del centre (si la voleu recuperar encara deu estar a la gamba) i unes roses de color groc. I com que no hi ha dos sin tres, vam fer un pit stop al Don Pan (de maravella!).


L'últim partit va ser de patiment (per saber de quan perdría el pim-pam). El joc de l'equip va ser pobre i la gent tenia més ganes d'anar a menjar els pops a la palma que de jugar. Així va ser. Aprofito l'avinentesa per protestar contra els preus abusius de la Palma: plat de calamars i aigua 10 euros! Sort que després el brunillo ens va convidar (bé, a mi poc perque no vaig fotre ni un glop) a una copeta de cava. Sort que el Marc va guanyar el concurs de triples... enhorabona!!

Dissabte:

Sopar d'estiu a can Solà, a la terrassa. Amb l'arribada de persones a última hora. El brunillo encara no ens va dir que es casa. Quan ens ho diras? Després d'estar fins les 4 a la fresca i sense saber exactament de què parlaven el Vallès i el Torre (que deu estar a Pamplona! oju els toros!!). Espectacle decandent al Teatre: poca gent, una ànima en pena amb unes copes de més i que anava tant tort que anava tirant el cubata por ahí. Patètic! Pero es igual... l'època de festes majors ja ha arribat, i amb elles l'oferta d'oci a l'aire lliure (veure post següent).

Pasturant cap a la Granada (Pastora live @ el Parc)

Arriba abans el cap de setmana que la crònica de l'anterior. El redactor en cap crec que haurà de demanar l'excedència pq no fa més que acumular feina. Suposo que quan arribi la família es podrà posar al dia. Buenu, com que em passo els matins fent de becari, ja no em vindrà d'això i acataré les ordres dels superiors posant la pastoreta. Per si de cas faré un adelantu del que podria ser el cap de setmana.

Per començar aquest cap de setmana avui dijous, concert d'un cantautor català de molt èxit: Roger Mas, 10.000 premis enderrock però no l'havia sentit mai. Toca al Milà (neeeng) per 5€. L'altre opció i més recomenable és l'incombustible R3 a la moderna. La llegenda diu que els dijous hi ha aire, i que el bruna + 10M de penedesencs assalten piscines públiques.

Demà divendres el dia ve més carregat de concerts. 1r hi ha el del llach a la granada i tot seguit tenim el concert de despedida dels pòtuls (oktopotulos) també a la Granada. Els tius pleguen quan estan a dalt, és d'agrair.
Per dissabte, el dia comença fort, amb el celler de la Granada obert per tajar-se des de 1a hora. 3copes 3€. El preu és enganyós, pq si vols sobreviure has de menjar, i les tapes són un pel més cares. Ja a la nit, concert de Pastora (fills del galàctic Pau Riba) amb el, des de dissabte passat, Senyor Òscar a la barra. Per 'na fent boca:


Lola

by Pastora

album:

Yo voy por mi camino, tu tienes tu destino.....
Se juntan un momento con todo este sentimiento.
Y luego, no queda un beso? luego?
Y luego, donde estare yo? luego?
Hasta luego, Javier!
Y luego....
No me llames Dolores llamame Lola

No me llames Dolores, llamamme Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon...
No me llames Dolores, llamamme Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon...

Ay, Ay, Ay, Ay, Lola
Ay, Ay, Ay, Ay, Lola

Me pregunto si es capricho, no es a ti a quien necesito.
Mi vida va pa` lante si estas o no conmigo.
Y venga, dame ma` noche.....venga
Y venga, me encanto conocerlo
Bienvenido Manuel!

No me llames Dolores llamame Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon...
No me llames Dolores, llamamme Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon...

Venga, Manuel, que las cosas no se hacen solas
que pa` tenerla` hay que querer.
No me llames Dolores llamame Lola

Ay, Ay, Ay, Ay, Lola
Ay, Ay, Ay, Ay, Lola

Busca, busca, busca que busca
Busca, busca, busca follon
La noche en vela con mucha cautela
Me meto en medio de to` el mogollon

Busca, busca, busca que busca
Busca, busca, busca follon
La noche en vela con mucha cautela
Me meto en medio de to` el mogollon

No me llames Dolores llamame Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon

No me llames Dolores llamame Lola
La que siempre va sola por Barcelona
Buscando Follon

Venga, Manuel, que las cosas no se hacen solas
Que pa` tenerla` hay que querer.
No me llames Dolores llamame Lola

Ay, Ay, Ay, Ay, Lola
Ay, Ay, Ay, Ay, Lola

En acabar gran empalmada de la granada. La segona de l'any (si comptem la de la Bleda). Durant la nit es remoreran les grans anècdotes viscudes aquella empalmada:
la de la rasurada
la del solà entre els ceps
la del gall d'indi
la del bou fent d'espiderman
la del seat terra
la de osti que plou
i moltes més que aniran sortint

En acabar, xaranga? (podria ser) esmorzar i cap a casa.

Ah, l'endemà, no et pensis, torna al migdia a la Granada a fer castells. I per si no n'haviem tingut prou de la granada al vespre podriem anar a fer un altre tastet, no creieu?


Breaking News:
A Altafulla aquesta setmana no hi ha ningú STOP mantenir-se al tantu STOP no esperis q el ninu t'avisi STOP anticipat.

Ara amb seriu, podriem nari a passar el disabte.

rectificació.
Pastora toca al Parc ( de St. Julià, s'entén) Segons la txello no hi ha cap més parc a Vilafranca. Per una piruleta, noms de parcs de vilafranca com ara Parc del Tívoli, un dos tres responda otra vez...

dimecres, de juliol 05, 2006