Aixo no és una colla ni és res: con esto y un bizcocho.. hasta mañana a las 8

Bona nit estimats lectors... puntuals, una setmana més, l'equip redactor us ofereix la crònica del dissabte nit amb les millors fotos!

Mitja entrada ahir a l'inzolia sense la presència de les paies que ves-t'en a saber on eren... no hi va haver senyals de vida per part seva. Des d'aqui les animem a enviar-nos una crònica del seu cap seu setmana... segur que van fer moooolt de mal!!!

Ahir vam ser set a anar a sopar al Forat del Pany (el Martí curra de matí aquest cap de setmana i el Butru es va afegir a la ronda de cafès). El Torre ens va explicar perquè s'havia comprat dos banyadors per anar a Mèxic (Torre, encara no ho he entès), quantes caixes de condons s'endu(en) i en definitiva tots els detalls del viatje. Els tios viuran com a reis durant una setmana, en un hotel de 5 estrelles, amb barra lliure de tot... guiris totals! L'Amela ens va explicar les seves aventures a Madriz: el tio volia volar en business class i es va adonar que, tot que a Puig tinguin pasta, encara no té prou caché per escapar a la classe turista! També es va adonar que allò de que el pont aeri és com un autobus és només un dir, i que no pots seure on vols. El tio va tenir temps fins i tot de jugar a l'escondite amb el taxista a la nova terminal T4 (que bé que t'ho vas passar eh!!).

Una panoramica de sopar (i no és un muntatge!):

El ninu estava chungu de la panxa i no es va acabar ni una copa de vi. Això si, per fi va sortir. Feia almenys tres setmanes que no se'l veia el pèl. Està clar que la culpable és l'Isaura!!

Amb l'arrivada del bon temps, els xets tornen a omplir la plaça dels porcs (i la dels xets). Mitjana d'edat: 16 anys. Tot un espectacle! El Vallès va aprofitar per fer una mica d'esport amb un patinet que va trobar per allà:

Clar que el veritable esport el deuria fer a l'arrivar a casa...

Després de perdre el rastre de les parelletes, cubatilles al Via Fora. Feia molt de temps que no eren amables a l'hora de fotren's fora. Per això vam decidir marxar civilitzadament amb els nostres gots de plàstic.

A la Moderna l'aire era respirable. Ens vam colocar estratègicament al costat de l'equip de bàsquet de Gelida, que es veu que van fer un sopar i sortien de festa. La gent va anar desfilant cap a casa i al final ens vam quedar el Butru i jo sols. No recordo molt bé si van tancar a l'hora nova o a l'hora vella. La questió és que vam acabar anant cap al Teatre. Ja ho vas sentir Butru, el VIP negre de l'any passat ja no val: a fer cua i a pagar!

Ninu, com que soc un tio de paraula, he complert la missió que em vas encomanar... aqui en tens la foto. Ara bé, amb la historia de la foto no entenc com no me va fotre una òstia. Deu ser bona tia!

Clar que al Bou no li va semblar massa bé:

Com passa sempre, del Teatre no recordo gaire cosa. La nit a vegades confon. Les persones també confonen i, quan menys t'ho esperes, trobes algun tresor. I a l'hora menys inesperada! Ahir en vaig quedar bocabadat..

PD: continuant amb l'aixònoésunacollaniésres digital, l'equip de redacció us ofereix la nova foto del concurs. Qui és?