Lyon!

La So està perfectament bé!!! Els que hem anat a casa seva a Lyon aquest pont ho hem pogut comprovar de primera mà. La crònica s'anuncia tan llarga que la dividiré en capítols:

- L'anada + primer contacte

La Txello es va adormir, com és costum en ella. Entre l'indignació general del grup (i encara no haviem marxat) vam anar a posar gasolina i vam empendre el viatge d'anada cap a Lyon. Crec recordar que durant el camí va ploure bastant, però sort que la Txello té ulls de "lince" i vam poguer arribar a la Jonquera sense problemes. Esmorzar les madelenes i ensaïmades del Ninu i continuació fins a Montpellier. Com que el Daewoo tira més que el Terrano, el cavall perdedor va arribar amb una mitja hora de retard i va aconseguir aparcar en un pàrquing de pago (els del daewoo creien haver aparcat de gorra i la sorpresa va ser majúscula quan es van trobar una multa de 11 €. Fonts expertes en el tema (el Bou) afirmen que mai arriben. Això esperem So! El Vallès i jo, per trobar els altres, vam estar molta estona. Perquè? Pq a Montpellier hi ha 4 esglesies, cap d'elles destaca en importància, i es clar, coordinar la trobada quan no se sap el seu nom és complicat. Vam dinar entrepans, vam donar un tomb pel centre i després d'entrar amb un bucle en l'espai-temps durant una estona (3 tombs a la dreta = tornar al lloc d'orígen) vam aconseguir trobar el cotxe de la so. El ninu encara ara no es situa. Vam fer mil hores de cua per tornar a entrar a l'autopista pero un cop allà vam posar la directa (el terrano va arribar abans que el daewoo i tot!) i no vam parar fins a la plaça de bellecour, lloc de reunió amb la So. Vam sopar una fondue indivisible i crêpes i una amanida. La broma va sortir una mica cara, però és normal, estavem a França. Botellon de vi de la terra d'allà i festa mexicana en un bar yankee. El bou va guanyar dos cops al billar al Ninu, però l'èxit se li va pujar a la pantxa i l'endemà estava fet una piltrafa. a les 3 hora local aprox. anavem a collir no sense abans saltar-nos uns quants semafors vermells i fer marxa enrerre al sortir d'una rotonda. com que la So no tenia ni folla de com arribar a casa seva...



...vam acabar aparcant els cotxes en un descampat on els cremen (aquell dia els kale borroka deurien fer pont, segur!), vam arribar a casa seva, ens vam repartir els "matalassos" (els herois dels aïllants vam ser el Vallès i jo) i cap a dormir.

- segon dia

Ens vam llevar a les tantes. De fet vaig fer un intent de despertar la So de bon matí perquè la nit abans s'havia compromès a anar a classe (al·legant que si no hi anava no podia fer l'examen) però vaig obtenir per resposta un "NO! NO SE'N PARLI MÉS!". Davant de tanta convicció junta vaig optar per no insistir i seguir dormint. La Txello i la So es van avançar i van anar tirant cap a l'universitat, que està 10 minuts a peu i a 3 hores en cotxe, i que és on vam anar a dinar. la txello ens va enviar un sms indicant-nos el camí: i de tant clar que era vam acabar anant en direcció contraria d'on haviem d'anar. el pidolaire del semafor encara riu ara quan ens va veure passar dos cops per aquell semàfor. Després de generar certa tensió dins el terrano per haver-me fotut en direcció contraria al sortir d'una rotonda, tocar lleugerament l'acera amb el cotxe i no trobar durant molta estona on fer un canvi de sentit, vam trobar el lloc on anavem a dinar. al costat de la porta hi havia pintada una torre de 9 dels castellers de sants.




El dinar va estar bé (tot i que el bou ja estava KO). a la tarda vam anar a visitar l'esglèsia de la fourvière, l'anfiteatre romà (el ninu va fer uns monolegs increïbles),...



...vam baixar moltes escales, vam veure la quitxalla jugar i vam reservar taula en un espectacle de titelles típic de lyon. el vespre s'anunciava animat! per fer temps, alguns vam fer turisme pel centre de la ciutat, altres no paraven de buscar un bar on deixar-se caure mort i reposar, altres miraven botigues i altres volien crêpes. Lo pitjor de tot és que anavem tots junts. Impossible de gestionar un grup així! Al final vam trobar un lloc on descansar tots plegats. a l'espectacle de les titelles els que feien més cara de guinyol eren tots els que no entenien una merda del que deien. la so i jo vam treballar a destajo per traduïr simultaniament el que enteniem (un exemple de l'eficacia del sistema era que al vallès, que seia dos cadires més enllà. li arribava l'informació casi a l'instant, tot i que a vegades amb algun petit error: estava taja o mort el vell del nas vermell?!). durant l'espectacle, ens fotiem tapes locals, algunes més bones i altres menys.



els que encara tenien gana van optar per mejar tranchetes que havia comprat el Ninu. Va ser molt divertit en general, sobretot quan el paio que explicava l'història de les titelles es va començar a fotre amb tot déu, inclosos nantros els catalans: menjem txurros i per això no entenem res, les plurals es fan posant una o al final, etc etc. després sopar un kebab i anar de festa amb dues baixes d'última hora: bou (que ja era una despulla humana) i txello (que no estava per gaires trotes i portava una sobredosis de nurofens). La resta del grup vam seguir un alemany amic de la so a velocitat de creuer per uns carrerons i ens vam fotre en un bar ambientat en un vaixell pirata que estava a uns quants metres sota terra. ens vam fotre mil cubates de coca-cola a preus desorbitats, vam ballar la bomba com a mínim dues vegades i vam ensenyar a fer la conga a tots els que estavem allà. va ser molt divertit veuren's parlar anglès (el vallès ja domina però el ninu va ser la novetat!). Al final vam quedar dues noies hungareses (altes i fermes. que els donen per menjar?!), un noi francès de Bordeus, la So (que estava en su salsa i va ser la de les grans ocasions), i nosaltres tres. Entre moltes altres coses vam recordar la Glòria Trot (que vol dir "com estàs?" en hungarés), vam repetir fins la sacietat "no hi ha trot!!!", vam conèixer unes d'igualada (cansines segons algú.. i una d'elles vella coneguda de la so) i vam explicar a les hungareses que a Espanya la gent aprofita la mínima oportunitat que té per fer la conga (quan et lleves, quans surts de casa, a l'escola, etc etc). De fet s'ho van creure! La joguina de la nit van ser uns tubs fluorescents que donven amb els cubates. A l'arribar vam trobar el bou, la txello i la Maguí dormint (tot i que aquesta última, companya de pis de la so, encara no la coneixiem). per fi la coneixeriem l'endemà..

- l'endemà

l'endemà vam conèixer la maguí. i un amic seu campió d'escalada de l'île de france (ninu, no s'ha d'escalar amb els braços!).



la maguí és adorable. li van agradar molt les catànies i es va fotre l'entrepà de pernil salat que li vam preparar. de fet ella i el seu amic ens van acompanyar a fer turisme tot el dia. primer vam anar al parc de la tête d'or, on a part de molts bambies, una animal negre que de lluny sembla un toro, tortugues assasines i un gos salsitxa, creixen cactus. els cactus parlen molt i beuen poc, sabeu? la maguí i el seu amic vam flipar amb nosaltres varios cops. entre d'altres quan ens vam fer una foto pujats a una bici de passeig model "com la de sevilla"...



...o quan ens feiem fotos amb l'arbre que millor definia la nostra personalitat (aviat la sèrie completa). després ens va portar al turó de la croix-rousse, on antigament hi havia les fàbriques de seda de la ciutat (els obrers, ja ho recordo, es deien canouts!!). sort que el bou portava les salomon i que el ninu sap escalar, que si no caiem endarrere. em va recordar lleugerament a montmarte. després de caminar una bona estona i observar la ciutat des de diversos miradors vam dir-nos que ja era hora d'anar tirant cap avall (voliem anar a dormir a avignon). la despedida va ser molt emotiva (es veu que de l'emoció la so va trigar dues hores a arribar a casa seva!!! jeje). segons el que haviem previst, vam anar a sopar i a dormir a avignon, que és una ciutat coneguda pel seu pont (com diu la cançó, sur le pont d'avignon..) i pel palau dels papes. i per un castell que el ninu ens volia ensenyar pero que al final ens hem negat a visitar! vam sopar pizzes en un lloc que estava força bé (la txello pasta amb-sense salsa [conya minoria absoluta]), vam establir contacte amb un roller fan del jackie chan i del brus lee (que no és lo mateix que el brus-nino-springsteen of penedes [ben aviat el video!]) i vam acabar anant de festa al trànsit d'avignon on, como no, hi havia algun espagnol. els cubates estaven una mica més carregats, però seguient sent de coca-cola. hi havia moments de coyote bar, pero ens ho vam passar bé de festa. quan van txapar la txello tenia més ganes de festa, però vistes les cares que feiem va decidir canviar d'opinió rapidament. els hotels formula 1 estan de putissima mare i son barats. us ho recomanem!!

la tornada

fa estona que escric aquesta crònica i ja en començo a tenir son. així que ho resumiré:

- visita per sobre d'avignon (et fan pagar fins i tot per visitar un pont que està a mitjes!!)
- regalito del vallès al bar on vam esmorzar
- visita a nîmes
- tornada plàcida tot escoltant el fútbol a rac1

aviat penjarem les fotos al flickr!

anecdotari del viatge que he anat recordant mentre escrivia

- soc un subcontractat del vallès que riu tots els seus txistes (especialment el del lloro que puja les espatlles!).
- el vallès és un subcontractat meu que rep totes les òsties que la txello m'havia de fotre
- el vallès és peleón
- el bou i la txello de nit s'inflen
- el ninu no ha tingut fred cap dia i ha tornat amb un dit menys
- la txello al final no s'ha comprat uns ulls francesos
- fa setmanes que matino
- i altres que ara no recordo però que ens explicareu amb els vostres comentaris!!

breaking news

s'organitza un altre viatge a lió divendres que vé. qui s'apunta?!