Vint-i-picu
Ahir l'activitat va començar relativament tard i fins a quarts de deu no vam ser realment una colla a l'inzolia. Com a bons clients ens van ubicar a la barra VIP, sort però que no vam tirar a terra cap ampolla de les que hi havia per allí. El ninu va sorprendre a tothom al anunciar que, unilateralment, havia reservat taula per 7 al caliu. No 7 pq sí, sinó pq si reserves 7 et posen una taula de vuit, on relament si aprofites els cantons n'hi caben 10. Realment em vaig quedar de pedra sentint aquesta mesuradísima disartació. Sopar de majoritari de pasta del dia al Caliu, pocs valents van poder acabar-s'ho. Allí es va establir contacte telefonic amb el front de Polònia, pq enviessin contingents a la reraguardia, alguna cosa deuria passar, però no els vam veure arribar. Sent ja a la vora de nadal, emmulant el bruna, vaig demanar un cava per amanir la sobretaula, la mesura va ser criticada però beguda!
Continuant amb la nit, va arribar el punt culminant. Sortim del caliu, i veiem una nova discoteca on hi havia el carab,el pub del germa del bruna, vaja un punt neuràlgic de la nit vilafranquina. Així doncs que decidim entrar-hi a fer una copeta. La sorpresa va ser enorme quan la persona encarregada de la seguretat (vaja el segurata) ens va negar l'entrada. Molt bo!
Seg-Quants anys teniu?
So- 16
Ninu- 24
Seg- No, no podeu entrar això es per gent de vint-i-picu. (x10)
Ninu- Et queden els dies contats, que conec el Lluismiquel. (porta amenaçats ja a tots els segurates del penedès, inclos l'amic del lucho i el de l'on que porta la meva jaqueta de pastoret)
Espectacular, la sò mega contenta pq havia retornat a la joventut com quan no ens deixaven entrar al transit. El cuqui apunt de fer un escrit al 3d8 pel tracte discriminatori. El ninu preocupat per si la nova jaqueta de milmillons d'euros, que es com un xandal, havia estat el motiu de tal negació d'entrada. Vaja que vam tenir una anada al centre la mar d'animada. Allí el grup guanya 2 nous integrants: txello i latxi. Aquesta última venia de passar la tarda amb el joanjordi i regalar vaters i coses rares (Sí, no vaig entendre res!). A la moderna estaven d'aniversari, i millons de globus ocupaven el sostre. El ninu va treure la llibreta i es va apuntar la idea de cara a cap d'any, això si amb l'altre mà tenia agafada ben forta la jaqueta nova pq no li fotessin. Va ser una gran sessió, van passar des de la Raffaela al Raphael, brutal (yo, te quiero con la fuerza de los mares. Yo....), res a envejar als 2sh. Destacar però que apartir de certa hora a les barres hi havia unes bandejes de crosantents que passaven la mar de bé! Ah, i lacasitos també. De la nit destacar el Villa que s'ho estava passant molt bé! va coronar fins i tot una pseudo estructura de muixeganga.
També hi havia tot de gent que anava amb un mocadoret lligat al coll, es deurien pensar que era festa major! La nit va continuar amb total normalitat al Teatre, fins al moment que ens vam adonar que erem un munt de gent. 6! brutal, gairebé més que sopant! aviam si avui ho superem. Ah, al teatre hi havia l'annasàbat, fidel lectora que després es queixa que no surt mai.
Al finalitzar la sessió (de teatre) vam dirigir-nos en massa, i amb les jaquetes mullades, a esmorzar. Al capdevant de l'expedició la Roser Parellada, que havia perdut les claus del cotxe! El destí era aquest cop la Txinita, un local molt de moda últimament situat a pocs passos del donpan. Molt bo tot plegat. Vam demanar un entrepa de truita de formatge i pernil per partir-nos. La Saron no, ella va fer l'enessim cafe amb llet. Ens va portar l'entrepà i estavem intrigats de saber com havia fet la truita sense fer soroll de batre ous. La solució va ser molt senzilla ens va portar un entrepà de pernil salat amb formatge. La truita suposo que ens la prepara per quan hi tornem avui.
Ah, la Laia no vol que anem a veure el seu pis. El brenar preparat per avui s'ha suspes a última hora. Oi ninu-sauron?
Continuant amb la nit, va arribar el punt culminant. Sortim del caliu, i veiem una nova discoteca on hi havia el carab,el pub del germa del bruna, vaja un punt neuràlgic de la nit vilafranquina. Així doncs que decidim entrar-hi a fer una copeta. La sorpresa va ser enorme quan la persona encarregada de la seguretat (vaja el segurata) ens va negar l'entrada. Molt bo!
Seg-Quants anys teniu?
So- 16
Ninu- 24
Seg- No, no podeu entrar això es per gent de vint-i-picu. (x10)
Ninu- Et queden els dies contats, que conec el Lluismiquel. (porta amenaçats ja a tots els segurates del penedès, inclos l'amic del lucho i el de l'on que porta la meva jaqueta de pastoret)
Espectacular, la sò mega contenta pq havia retornat a la joventut com quan no ens deixaven entrar al transit. El cuqui apunt de fer un escrit al 3d8 pel tracte discriminatori. El ninu preocupat per si la nova jaqueta de milmillons d'euros, que es com un xandal, havia estat el motiu de tal negació d'entrada. Vaja que vam tenir una anada al centre la mar d'animada. Allí el grup guanya 2 nous integrants: txello i latxi. Aquesta última venia de passar la tarda amb el joanjordi i regalar vaters i coses rares (Sí, no vaig entendre res!). A la moderna estaven d'aniversari, i millons de globus ocupaven el sostre. El ninu va treure la llibreta i es va apuntar la idea de cara a cap d'any, això si amb l'altre mà tenia agafada ben forta la jaqueta nova pq no li fotessin. Va ser una gran sessió, van passar des de la Raffaela al Raphael, brutal (yo, te quiero con la fuerza de los mares. Yo....), res a envejar als 2sh. Destacar però que apartir de certa hora a les barres hi havia unes bandejes de crosantents que passaven la mar de bé! Ah, i lacasitos també. De la nit destacar el Villa que s'ho estava passant molt bé! va coronar fins i tot una pseudo estructura de muixeganga.
També hi havia tot de gent que anava amb un mocadoret lligat al coll, es deurien pensar que era festa major! La nit va continuar amb total normalitat al Teatre, fins al moment que ens vam adonar que erem un munt de gent. 6! brutal, gairebé més que sopant! aviam si avui ho superem. Ah, al teatre hi havia l'annasàbat, fidel lectora que després es queixa que no surt mai.
Al finalitzar la sessió (de teatre) vam dirigir-nos en massa, i amb les jaquetes mullades, a esmorzar. Al capdevant de l'expedició la Roser Parellada, que havia perdut les claus del cotxe! El destí era aquest cop la Txinita, un local molt de moda últimament situat a pocs passos del donpan. Molt bo tot plegat. Vam demanar un entrepa de truita de formatge i pernil per partir-nos. La Saron no, ella va fer l'enessim cafe amb llet. Ens va portar l'entrepà i estavem intrigats de saber com havia fet la truita sense fer soroll de batre ous. La solució va ser molt senzilla ens va portar un entrepà de pernil salat amb formatge. La truita suposo que ens la prepara per quan hi tornem avui.
Ah, la Laia no vol que anem a veure el seu pis. El brenar preparat per avui s'ha suspes a última hora. Oi ninu-sauron?
Dades encadenades de la nit (nou espai)
- La Glo segurament anirà a viure a Can Cartró.
- El Fonti vivia a can cartró
- Can Cartró és pitjor poble que Puigdàlber.
- La Roser Parellada es veu d'aqui uns anys fent de hevi amb la txello marcant a la gent.
- La hevi nava vestida igual que la marina, amb algo + de glamur xò.
- La marina... (ja m'he cansat)
Ben aviat
- repartiment de feines per cap d'any
- per nadal al coru! (crònica de la nit del 24 al 25)
