Salseta
Divendres sense pena ni glòria, que no serà recordat especialment. Varis components per separat però re de colla. El solà incondicional amb un grup de vilanova que actuava a la moderna es va veure empès pels companys de feina al Transit. Quan de temps feia q no hi anava... tot segueix sense novetats: al divendres s'hi cap molt bé i la música és la d'antany. La meva nit es va acabar aquí, però n'hi va haver d'altres que van xapar el teatre... i no es van llevar fins les 8 de l'endemà! (això no ho faig ni jO!)
Arribats el dissabte, intent nul d'anar a fer el vermut (x culpa del sords) i d'anar a fer un tomb amb bici ( x culpa de les rebaixes, per cert 3 jerseis+3samarretes, oi?). Ara si a la nit tots els que erem a l'inzolia. El ninu va disfrutar de valent amb la cerimònia de clausura, amb el carro del mercadona (ai, q no es pot dir!). Reconeixement especial al mêtre que va aguantar estoicament com el plan renove volien pagar totes alhora uniforment distribuides al llarg de la barra... fins i tot el ninu es va atabalar!! La presencia de l'azul i garanza tampoc va servir per calmar els ànims precisament. Després d'això i que una expedició anés tirant mentre els atres feiem companyia al metre (versio oficial) i miravem com el Belleti mai està a lloc quan és hora de defensar vam marxar cap a la Pèrgola (sí, Martí!). 2 o tres consells:
Arribats el dissabte, intent nul d'anar a fer el vermut (x culpa del sords) i d'anar a fer un tomb amb bici ( x culpa de les rebaixes, per cert 3 jerseis+3samarretes, oi?). Ara si a la nit tots els que erem a l'inzolia. El ninu va disfrutar de valent amb la cerimònia de clausura, amb el carro del mercadona (ai, q no es pot dir!). Reconeixement especial al mêtre que va aguantar estoicament com el plan renove volien pagar totes alhora uniforment distribuides al llarg de la barra... fins i tot el ninu es va atabalar!! La presencia de l'azul i garanza tampoc va servir per calmar els ànims precisament. Després d'això i que una expedició anés tirant mentre els atres feiem companyia al metre (versio oficial) i miravem com el Belleti mai està a lloc quan és hora de defensar vam marxar cap a la Pèrgola (sí, Martí!). 2 o tres consells:
- L'oli pica una barbaritat, dosifiqueu-lo bé
- Tens una taula al costat que es com si estéssin sopant amb tu, però un pam més amunt. Per tant no diguis en veu alta coses com el numero de la visa...
- Hi ha sorbet de llimona, encara que no ho posen a la carta
- El rosat de la casa, la Sínia, és molt bo.
- Si aneu amb el Bruna, demanareu cava, i pertant sortirà per un ull de la cara.
- Ah, i no crideu gaire (eh meri) que sinó et sentiràs observat per tot el local!
Acabada aquesta breu guia gastronomica. Continuem amb la nit. Vam agafar el metro i vam acabar a la salseta, amb el r.solà excercint de barman, si senyor! s'ho va currar (gràcies en nom de tots!) Hi havia força gent, però el més sorprenent es que a la barra tots es deien raimon, quines coses tu. El forens que era l'home dels cubates anava amb un guant de làtex,pq coi el portava? mai ho sabrem! A partit d'aquí tot es difumina... Vam marxar del bolet a les 1.000, jo vai passar sense trobar ningú pel teatre mentre la txello i la sauron naven al llit. Unes trucades amb un ull per anar passant l'estona nant cap a casa, tallar una mica de pernil -això ja amb dos ulls-, i a dormir. Ah una cosa que em va fer gràcia: l'endemà quan vai posar els pantalons a rentar em vai trobar una piruleta a la butxaca, vès quina cosa! ni me'n recordava...
