Crònica a la vallesana
Doncs bé, entre coca i coca, procurant que no se’m cremin, i sense que serveixi com a precedent això que jo faci de becari del blog, us narraré els fets i desfets d’ahir la nit.
Com a bon dissabte a la tarda i per no trencar les bones tradicions, ens vam citar a les 20.00 h a l’Inzòlia. El Solà com sempre va arribar tard, tant que vam decidir no esperar-lo. L’arribada va ser escalonada. En primer lloc el Nefen va ocupar la taula rodona de les grans ocasions tot fent una cervesa sense alcohol (!!). Tot seguit el Dr. Torrenstein i un servidor ens hi vam unir inaugurant la primera ampollad’Enatesecallonaiformatge. Més tard (quan es va poder lliurar de l’explotació de Caixa Penedès) va arribar en Marmanyà. Últim lloc però no pitjor per en Fransuà. El Paco també va venir però no el vam conéixer. La conversa va agafar un nivell força elevat. Es van tocar temes com la panxa del Forns, les operacions que practicarà clandestinament el Dr. J per poder-se pagar un cotxe millor que l’A2, hiperhidrosis i diferents malalties de la pell, la relació directament proporcional entre dona nerviosa i bèstia sexual, la veritable funció dels sociòlegs... Quan de sobte va aparèixer el Bruna amb una safata de pastes SALADES del Forn de Sant Joan amb unes espelmes fent el número 25 i cava. Com que no portava barret no me’l vaig poder treure però en aquell moment hagués fet l’amor amb ells. Quin detallasu! No em mereixo que em tracteu tan bé! Com dir-vos-ho? Us estimo!!!!!! La vetllada va seguir després del cava amb més Enate. Com que la gent no marxa de l’Inzòlia fins que marxen els de la taula rodona, vam haver de marxar per permetre al Bruna venir a sopar.
Havia encarregat que em sorprenguessin en el lloc del sopar. Em tenia un “menú pala 6” al Changai, però la tria va ser més encertada: L’Hereu! Vam menjar correctament. Però haig de treure la meva vena crítica: La relació qualitat preu no és bona! No hi tornaré. Quan et cobren 20 euros per un plat de pernil de gla no poden servir-te Navidul. Per aquell sopar pagaria 20 euros, però no 33 com vam pagar. A part d’això que no va aigualir gens la festa, hi ha diversos comentaris a fer:
Sobre de l’Hereu hi viu una antiga amiga meva, les goteres la delaten.
El Bruna finalment “Ha canviat d’actitud”. Portava un somriure pràcticament insultant. Ja se saps, hi ha coses que tiren més que dues carretes!
El Nefen adverteix que canviar d’actitud tan dràsticament no és bo. És una consciència molt exigent!
Una plaga de grip amenaça amb reduir aquesta collanires.
Es baralla la possibilitat d’haver de regar el gerani.
Després del sopar tot comença a ser més tèrbol. Hi rumors que vam anar al Trànsit, a la Moderna, a Caixa Penedès, a fer Pollos i al Teatre. Però el sujeto i el predicado ja són figues d’un altre paner. El plan renove hi era el complet suplint la marcadíssima absència d’algun tipus de representació femenina del nostre bàndol. Crec que van aprovar la meva camisa i els meus calçotets malgrat opinions divergents. Al teatre la dispersió va ser gran. Constato que som vells per barrejar-nos amb gent tan jove i no fer el ridícul de tant en tant. La nit es va saldar sense més incidents que jo conegui, cap mort i un ferit de diagnòstic reservat.
