Plantón! (del solà al ninu)

Divendres en cabat de l'assaig i del 061 reagrupament (res a veure amb el de puigcerdà) al Figarot. Txello+Bou! més l'infalible Oleguer, que és el pal de paller dels divendres. Per no aburrir-nos vam trucar al plan renove també en crisi de personal, font de diversió assegurada, però aquella nit l'espectacle el posaria un altre. Porcs i discussió eterna per si invertir 8€ al teatre al final decidim que si, pq ens pensem q hi hauria cubata (il·lusos), un cop allà decidim entrar, tot i dubtar bastant. Gertrudis: bastant bé, no es notava que hi hagués algú tocant, eren exactament les mateixes caçons teatrils de sempre. Després d'uns jocs amb gels, va arribar la sauron i les amigues del ninu (ho sento xò sóc fatal pels noms) prèviament convençudes d'abandonar els arcs. Acabat el concert, no sé ben bé perquè, desfilada general cap fora, alguns fent una petita parada al mig de les escales sota l'atent mirada d'uns espectadors que van donar els 8€ com a ben invertits(...) Ben de dia i a dormir.
No gaire, pq l'endemà costellada a cal butru. Durant el matí el ninu havia preparat acuradement el material ciclista per fer l'atac al cim amb el solà i la sauron, però els dos es van rajar a última hora i tothom va pujar amb cotxes i motos, sort que el butru té el parking més gran que l'etoo'. Allà costellada capitenejada com no, pel martí! et farem un monument. Aquest cop el guali es va afegir al rol del ninu. Durant al dinar brainstorming, al final per no decidir res... I moment culminant: el butru anunciant el que tothom ja sabia xo q no es podia dir (no comment). Una amlpia expedició vam na a veure el xamba. Brutal, ambient de luxe, la gamba plena amb gent dreta a dalt i tot (tipu l'ateneu). La família baqués-masó omnipresents. Del partit superemocionant, destacar la Patri del xamba que sona com a reforç del pim-pam. Els scouters pimpamerus afirmaven: "té tanta classe que sembla q no corri i es passa a tothom". Bé i en general el bon partit, llàstima clar, del resultat...
(petit parèntesi: castells a l'anxaneta + sopar ateneu hoquei (bbfff!!)+ pira a punt d'obrir-nos el cap pl. exèrcit)
Al teatre, retrobament amb la txello+vane+molina (hi havia algú més?) que va durar més aviat poc, com a mínim en la meva memòria. Felicitacions a la Marina (fan de la trinca i el wiski sol) que també duia un pedal considerable. I sortida en forma de cargol. Panoli immens a ca la marifa (disculpes marifeta, em fan aixo a mi i...) I... un altre cop nant a dormir de dia!

L'endemà la marina m'havia convidat a un dinar sorpresa x celebrar els anys (quines coses no?) obviament no em vaig llevar... Dill. intent desmuntat d'anar a la platja!

calaix de sastre

per a tots aquells que creuen amb 25 anys ja ens estem fent grans..



es veu que tots junts sumen més de 3000 anys..