no hi ha manera
no hi ha manera de fer la pica d'estats!! aquest cop la metereologia adversa ha fet fracassar l'expedició! però no avancem els fets...
abans de tot coses que haig de penjar i que si no ho faig al principi me'n oblido:
espai chick norris
al sopar de ca la crupu alguna ment perturbada va treure el tema dels xistes del chuck norris que jo ja havia enterrat en la meva memoria. n'hi ha de molt bons:
- chuck norris murió en el 75. lo que pasa es que la muerte no tiene cojones de ir a decirselo.
- chuck norris ha contado hasta el número infinito... dos veces!
- las lagrimas de chuck norris curan el cancer. que lástima que chuck norris nunca llore...
i aixi milions i milions de xistes. poseu "chistes chuck norris" al google i us en surten els que volgueu. ojo que vicia!
parlant de xistes, el sabeu el del plan-xiste?
tema pica d'estats
el ninu i jo, un per vocació muntenyistica i l'altre per orgull (a veure si sabeu qui) vam intentar la pica d'estats aquest cap de setmana. no ens en vam ensortir, per segon cop consecutiu...
el viatge s'iniciava a una hora normal i corrent (no després d'assaig de castells) no sense abans para al don pan a comprar un pa rodó. no n'hi havia!!! serà que els han venut tots als perturbats que venen a comprar de matinada, oi sra. baqués (indignada per la manca de croissants de xocolata a les 10 del matí...). vam parar a diversos punts de la catalunya profunda (que és més profund, la noguera o la plana de vic?) i després de jugar una estona a cuca amagar amb una gasolinera vam parar a sopar a LLAVORS.SI. el xef ens va deleitar amb un excel·lent filet de poltre, que desbordaba de proteïnes i sales minerales (no que estoy castigado..). poc després vam arribar a port i vam plantar la tenda al camp del costat (questió de no emprenyar el mateix pagès). si isaura, el ninu és lent de collons a l'hora d'anar a dormir. per la nit l'animal fantasma ens va atacar pero va marxar perquè plovia. ah per cert, oju el cafe amb gel del ninu amb got de wisky:
el dia D es va aixecar ennuvolat de cullons i amb força fred. pero nantros, que no fotem 3 hores i mitja de cotxe per res, au, cap a dalt falta gent. no recordavem ben bé la duresa de les primeres rampes, que pasarà a la història amb el nom de la pujada trejo (o trejana, com preferiu). 
al cap d'una hora i mitja vam decidir fer mitja volta ja que la gent baixava dient que sol precisament no feia. vam fer ben fet perquè just en aquell moment es va abatre sobre nosaltres una tormenta de collons (va anar de poc que no ens menjem un llampec amb patates) i una calamarsada de cuidado. tot això davant la mirada indiferent de multitud de vaques. quin xafec! bé, esperem que a la tercera vagi la vençuda!!
de cami cap a casa vam parar a sort a comprar loteria i primitives i a prendre quelcom en un bar que feia olor a fregit (serà que estaven fent alitas de pollo?), vam parar a dinar a balaguer (no vam veure gaire a part de la plaça) i tot escoltant el tour de frança a la ser i els ronquidos del copilot vam enfilar cap a vilafranca.
tema aniversari crupu
al vespre (amb l'absència del comando poparb, que està preparant la crònica, suposo) vam sopar al terrat de ca la crupu. des d'aqui aprofito l'avinentesa per felicitar a la cuinera i el seu pinxe (o mindundi) pel sopar que ens van oferir!! us ho vau currar un munt, gràcies!!!
tot i que al principi semblava una mica el joc de les cadires el sopar es va desenvolupar amb tota normalitat i en un ambient festiu. els mini cornetos van triunfar més que els donettes i que la sindria que va venir a continuació. només faltava el puro, perquè el cafè (crec) i les copes ja estaven servides! després va venir lo bo.... la crupu va haver de suar per obtenir el seu regal. primer de tot ballar i cantar la fruta de la pasion mentre plovien globos d'aigua (gran invent aquest globus, per 80 cèntims tens la diversió asegurada durant una bona estona!!). mireu mireu...
després va haver de muntar una conga. aqui teniu una part, la resta quan el butru me la passi!
després vam seguir fent guerra de globus d'aigua i vam anar tirant cap al forat del pany, on feien la festa de despedida. estarà tancat una temporadeta. el dj va estar a l'altura en tot moment (bé, no té el blue monday però se li perdona...). al final de tot la txello i jo ens vam animar i vam anar cap als monjos amb el cotxe de la prima de carmen rigal que todos ustedes conocen. vam estar de festa fins que es va fer de dia, però no hi va haver don pan.
l'endemà els verds ban fer 3d9, td9, 4d9 i pd7. toma ya!
puntualització
davant les informacions aparegudes recentment en els mitjans de comunicació sobre un suposat sms que vaig enviar al bou alertant de la presència de les forces de seguretat de l'estat (català) a la gasolinera de pacs vull afirmar que en cap moment vaig enviar aquest sms perquè jo vaig tornar per camins i no en tenia ni puta idea de que hi havia els mossos. així doncs el rumor que circula és totalment fals, nogensmenys adhuc cabories...
