jo vaig a la muntanya!

aquest cap de setmana l'aixonoesunacollaniesres se'n ha anat a la muntanya. en absència del ninu ens ha fet molt bon temps, es clar! l'expedició l'ha liderat el trejo i els redactors del blog han pogut seguir en tot moment el ritme. el destí escollit era la Vall Fosca, on teniem la intenció de fer el Peguera (2.983 metres), situat als límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici.

aproximació

les primeres pujades van ser matadores: des del pàrquing on es deixa el cotxe fins a trobar la via de l'antic carrilet que utilitzaven els obrers que treballaven a les obres de construcció de la central hidroelèctrica la pujada és una mica heavy. i sort que han fet esglaons! un cop a la via, el trajecte és pla fins l'Estany Gento, on arriba el telefèric que puja de l'estany de Sallente. bé, de fet no estavem massa segurs de si era l'Estany Gento o el Passeig de Gràcia...



refugi de la Colomina

al cap d'1 hora i mitja vam arribar al refugi de la colomina, situat al costat d'un llac. pel cami hi havia vistes espectaculars...



ens van fotre una clavada considerable, però segons el Trejo això a Catalunya és normal. els seus arguments ens van convèncer. abans de sopar ens vam banyar a les gèlides aigues del llac. mireu quina aigua:



va costar entrar però un cop ets dins la sensació és genial. feia una mica de iuiu mirar capal fons del llac perquè es veia una taca de blau fosc i res més. vam veure el monstre, en tenim fotos! llàstima que son confidencials.. després, a toc de pito, ens van servir el sopar i ens vam fotre les botes (vaig tripitir de sopa!). després de sopar vam estar jugant al parxis, a l'oca i a les cartes amb dues excursionistes pijes de sabadell (bé, una viu a alemanya i no parava de dir txaise [tal com sona]). conclusions:

· soc dolentissim jugant al parxis (no vaig passar de la casella 48)
· soc boníssim jugant a cartes (quina pana us vaig fotre)
· el trejo no aguanta la pressió de la victòria
· a les cabanyes parlen dialecte
· vilafranca és un assentament
· evidentment anem amb carro, no tenim ni aigua (hi ha un pou a la plaça de la vila) ni llum (quan se'n va el sol tots a dormir)
· i moltes bajanades d'aquest tipus que ens van fer riure moltissim!

per si mai ens llegeixen... des d'aqui saludem a la Laura i la (frau) Berta!!!!

a les 10 van tancar les llums i tot quiski a dormir, si podies! no vam dormir gaire bé, la veritat! ens vam llevar que deurien ser casi les 7, vam esmorzar, i a les 8 ens vam posar a caminar.

l'ascens

la primera meitat de l'ascens és molt suau i es vorejen tot un grapat de llacs (uns més plens, altres més buits, que deixen entreveure els monstres que hi ha al fons) que hi ha fins a arribar a la cresta que delimita amb el parc nacional d'aiguestortes. a partir d'aqui comença un ascens pronunciat...



...que ens porta per fi al cim del peguera. la part final és per suicides, aviso!



la vista és una pasada i a la llunyania es divisa la tot poderosa PICA D'ESTATS...

la baixada

la baixada va ser guai i en un plis vam tornar a ser al refugi. amb un altre plis, i algunes crisis de sucre, vam ser de nou al cotxe i ens vam fotre un bon atracon al primer restaurant que vam trobar. vam sobar (alguns al sofà del restaurant, altres al cotxe) i a quarts de 7 ja erem a vila.

conclusió

· balanç molt positiu

· el grup va patir algunes cremades de tercer grau i marca de les ulleres però va tornar sencer a casa, que és lo important.

· està de moda el vermell decathlon

calaix de sastre

· s'està rodant un telefilm a vilafranca (tranquils, no és el woody allen)

· s'ha decidit on se sopa el dia 28: a LES CLOTES (recordem que no son els mateixos amos que a la nostra època). com que encara no he reservat us podeu queixar i proposar alternatives. que consti que es va decidir en assamblea reunida el passat dijous al vespre!

coming soon

· crònica de l'excursió a tivissa. falten les fotos!

racó national geographic



observatori estival de la pau a l'alt penedès



(actualitzat el 7 d'agost: van haver-hi pinyus a Pacs segons fonts presencials. la pregunta és: van ser els de sempre?)