càmera oculta
Estimats lectors, si fins ara no hem publicat la crònica del que queda de cap de setmana és perquè portem des de dilluns processant tot el material gràfic que vam recopilar. És impresionant i valiossisim!
Primer de tot felicitar el Brunillo perquè ha aconseguit ser el millor peix pallaso. L'enhorabona!! L'equip de redacció s'està plantejant fer un obsequi als guanyadors (fer els caretos que fan [fem] i deixar que els [ens] vegi tot el món té molt mèrit). El ninu, que és del ram, proposava regalar una almeja (mmm..) ...
Anem a pams. Primer de tot us oferim el video grabat casi en camèra oculta (casi oculta perquè era al descobert però la heavy no se'n va enterar) en que al Vallès se li va negar l'entrada al Teatre (amb el carnet blau, tot sigui dit). El video es boníssim (l'hem hagut de posar en enllaç perquè la pàgina tardava moltissim a carregar-se). No us perdeu els comentaris de tres tajes a altes hores de la matinada, és el millor. Quan la tecnologia ho permeti posarem els subtítols i "pixelarem" la cara de la gent (rollo "comando de ETA desarticulado en intxaurrondo"). Així potser aconseguim que
Si heu llegit la crònica del divendres sabreu que vam provar d'entrar-hi fins a tres cops i que en l'últim intent ens vam disfressar "delsunselsaltres". Vet aqui el video. De nou, els comentaris (i les agulletes al cul...) són lo millor!
Coses que no recordava del dissabte i que ara sí que recordo (gràcies colla!):
- Durant el sopar (va ser el de dissabte?) es va parlar de religió i de maleducació...aludidos, deixeu el vostre comentari!
- Ja no demanem cava. Realment està canviant alguna cosa...
- La heavy casi es lia a osties amb la seva clon (que volia entrar al Teatre pel morro i amb txandal). Vale que el Teatre és cutre pero no tampoc és plan que un es cregui el rei del mambo!!
- Una tal Helena que vol fer medicina va preguntar repetidament pel Torre. Com que la gent es volia assegurar que realment era una noia de confiança la gent va decidir trucar al Torre, que estava estudiant, i de pas putejar-lo una estona per preguntar-li si la coneixia. Torre, deixa els teus comentaris!
- Es va fer un intent de fer foto de tots els que portavem la samarreta d'Ambientals. Pero com que estava en un racó parlant amb certes persones de cuyo mote no me quiero acordar vaig dir-li al Bou que NO. Des d'aqui proposo que tothom porti la mateixa samarreta aquest dissabte. Hem d'aconseguir fer la foto amb el màxim número de gent. Impossible is nothing!
Diumenge (no sé ben bé a quina hora) els vilafranquins van ser teletransportats en el temps i quan tots ens vam llevar tornava a ser dissabte, sense mercat i amb totes les botigues tancades. Sense demanar explicacions a ningú tothom va decidir actuar com si fos dissabte. Tots excepte l'Isaura i la Txello, que només tenen iniciativa els diumenges. Quan ens estavem posant d'acord per anar a sopar a Cal Lluís va i l'Isaura, unilateralment, encarrega taula al Forat del Pany. La indignació entre els que estavem alla va ser impresionant (el Bou és un botifler i es va acabar venent). Van haver-hi males cares durant tota la nit. I el Ninu no parava de demanar que es boicotejés el sopar..
Mentre esperavem que ens portessin el sopar, vam pescar uns besugus (maquissims), que us ensenyarem en el proper post. Aviat el Bou tindrà a punt l'enquesta..
Després de sopar vam decidir anar a prendre algo en algún altre lloc. Però es clar, el salt en el temps ens feia creure que era dissabte pero realment encara era diumenge. I es clar, no hi havia cap bar obert. Després de fer una petita processó pel centre de vila en busca d'algú que ens servis uns cubates (i de passar dos o tres cops per la plaça dels txets) vam acabar tornant a l'escena del crim, al Forat. De tant cansats que estavem teniem molta set. I clar, vinga cubates (no sé si van ser tants pero bueno, hi vam estar una estona). Cal destacar que el Nino ja portava dos tubus de pressec, i que ja anava una mica tort..
Al sortir tots ens vam recordar de la Festa Major: vam fer, primer, lluita de cotonines (amb tanga inclòs de l'Afrika) i, després, castells "industrials" (era un 5 oi?) amb uns ferros que va trobar el Vallès pel carrer. De fet, les manilles van tenir un moment de feblesa i l'anxaneta casi es mata. Pero el Vallès es a posar la camisa de casteller (la dels assajos) i va salvar la rebrincada.
Davant del trànsit ens vam trobar una dona que ja forma part de la història d'aquesta vila (i que ara va rapada). Després de que el Bou pixés fora de test un rato va decidir marxar, no m'extranya!
2.59 am.- El Vallès decideix marxar cap al teatre amb un flyer per a que no el facin pagar. Tots creiem que després de l'aventura de divendres no el tornariem a veure pero a les 3.15 am ja estava arrepenjat un altre cop a la barra del Trànsit. Tranquils, quan google ho autoritzi us oferirem el video.
(continuarà demà, que ara és tard i demà n'hi ha que han de fer anar el país.. xD)