sopar Sauron

Bueno, "puntuals", una setmana més, l'equip de redacció us ofereix la crònica del dissabte per ajudar-vos a recordar tot allò que creieu oblidat..

Jo crec que si haguessim d'escollir un titular, aquest seria "Cuqui delega la custòdia de S.C. durant unes hores". Cansat de que fes massa temps que la Sò no la liava a saco (si no recordo malament des del sopar del rally dels falcons..) el Cuqui va anar a sopar a Barna. Però es clar, el tio no es va atrevir a deixar-la sense algú que la controlés i em va elegir a mi. Rollo guardaespaldas. Missió: portar-la al Teatre. Allà es tornarien a trovar i la historia tindria un final feliç. Baixes anunciades: Martí (mr caixa penedès), Vallès (mr. Roda de Barà) i Butru (mr ¿¿??).


Després del concert de gralles de l'Inzolia (barra lliure de vi blanc, no de palitos), amb la Txello i la Isaura venent samarretes a destajo, vaig cometre el primer error: deixar que marxés sola cap a casa a canviar-se. Ja portava dues copes de vi i no sabia el que podria passar. Per sort tenia el comandante Bou que m'ajudava a prendre les decisions (l'oficial d'artilleria Ninu estava en missió a Molins de Rei). Després de molt minuts de tensió va arrivar la primera perduda: la Sò sortia de casa per venir a sopar. Tots respirem aliviats.



L'Isaura i la Txello, que últimament tenen molta i molta iniciativa, havien reservat taula a la Creperia d'en Pau, que està a la fi del món (on cristu va perdre l'espardenya). Com que estem fortissims vam anar a peu. El servei era una mica "txungu". A part de no tenir vi rosat normal (l'únic que hi hava era vi Bacardi), tenir la pinta de no fer braves, portar el menjar abans que el vi i fer unes amanides normals, la resta bé (quedava algo?). Això si, la idea de deixar plastidecors i fulls blancs per distreure'ns va ser genial. Molt divertit. Cadascú a la seva bola: mentre la Sò no parava de dibuxar cares txungues (pero txungues txungues) que feien por (demaneu que us dibuixi un 6 i un 4 pero "al revés", això si que fa por!), el Bou un drac un castell amb una torre-minarete impossibles, el Leto esqueletus, el Colomer snoopies i la Crupu Snoopis amb cos de pinguí, l'Amela ens fotia un repàs a tots dibuixant la heavy dalt d'una harley, amb roses sortint del tubu d'escape (aquest detall és de la sò), i vestida de l'espanyol (qui ha dit que sigui de l'espanyol?). La idea era que amb això tothom havia d'entrar gratis al Teatre...

De camí de tornada la Latxi i el Leto van marxar. I mentre uns anaven tirant els altres ens vam quedar fent proves d'atletisme a l'estació d'autobusos. Com per exemple els "110 m ferros per lligar les bicis". La Sò va establir un nou rècord (fent millor marca que els altres). Senyal que ja tornava a estar dopada...

Després de passejar-se una bona estona amb maria per fumar a la mà, la Sò va decidir sudar de la meva protecció i quedar-se intentant liar un porret. Els videos que va fer la Vane son bonissims.. Mentrestant, el gruix del pelotón va seguir tirant i vam entrar al Bolet, on feien concert de ... (¿?). Eren 4 paios barbuts tocan diversos instruments del pirineu, com ara l'acordeó, la guitarra o el contrabaix. La musica era txula pero no durem ni dos minuts. Massa bohemi.

Al Centre ens vam trobar l'amo de Vilafranca (que todos ustedes conocen) dormint sobre la barra. Una imatge bonissima, pero que vam preferir no inmortalitzar per por a despertar-lo. Pero us juro que era veritat. Com que ja vam arreglar el món divendres sopant a l'Indalo no vam pillar taula i vam sortir a fora a veure el panorama, cubata en mano. La Sò seguia sense donar senyals de vida. Tots els allà presents començem a patir... Sort que al cap d'una estona van aparèixer (pobre de mi, quin càstig em cauria si no complia les ordres del Cuqui??). Em sona que algú va fotre una birra a sobre d'algú altre (entre els quals jo). Que raro! A la Moderna feia una calor impressionant. Tan impressionant que la gent anava amb pilotes (o va ser un somni?). Aquell antro s'està convertint en un verdader infern: si fins ara només era el fum ara s'hi suma la calor. Hem de fer carta al 3 de 8. Després de ballar el mític "Shut Up", anem al Trànsit a passar més calor i a ballar el "Last night". Ai perdó, que aquesta només la posen els divendres.. Després del Trànsit, i sense senyals de la Sò, anem cap al Teatre, on la cua era im-presionante. Durant 20 minuts va anar creixent. Imagineu-vos que la Txello i la Crupu van preferir esperar allà assentades en un banc a que hi hagués menys penya! I clar, mentre esperavem, ens vam inventar una sessió de breakdance que te cagas. Mireu mireu (increible, al tercer fotograma estem completament a l'aire. Sembla que en sapiguem i tot)!! La missió que ens havien encomanat al final va ser tot un èxit perquè, després de donar-la per perduda i aparèixer """del no-res""", la Sò va poder entrar al Teatre i retrobar-se amb el Cuqui. Que macooooooo!

Al Teatre poca cosa més a destacar. Que la barra dels VIP està oberta a tothom i que alguns "degenerats" es dedicaven a txutar glaçons des d'allà a la penya que ballava. Que tot i la calor que feia, el Brunillo té una amiga que deu ser estoica (i no és la que us penseu Shard i Torre!!!) perquè va estar una bona estona amb un jersei de llana (i el palestí no se'l va treure)! Després de reflexionar una estona sobre la vida amb la Txello i la Vane (rollo que grans que ens fem) i observar lo subnormals que arriven a ser els killus quan van tajes (molt més del que ho son normalment) vam decidir marxar cap a casa.

Preguntes de la setmana:

- Com es diu txet en masculí?

- Quina és la diferencia entre "ser mono" i "estar bo"?

Els que ho encerteu teniu una tapa de palitos gratis a l'Inzolia.

Aixònoésunacollaniésres digital

Ja tenim una nova foto. O per posar-ho més fàcil aquesta setmana us en oferim dues (com els txets, volta i volta. Qui és?