cronica from the city
ahir un reduit nombre de gent de la colla (2 en concret) vam sortir per bcn. aprofitant que roca people feien una festa a la city en butru i jo vam gosar traspassar els límits penedesencs i afrontar una jornada de festa pel barri de gràcia. buscar lloc per sopar un dss a les 10 és com buscar una agulla en un paller. però es troba! vam menjar en un libanès on eren tots molt agradables i ens van tractar super bé. la "dolorosa" va fer honor al seu nom i va pujar bastant pero bueno, un dia es un dia! vam trobar els companys de feina en un antro patxanguero de la plaça del sol. a aquella hora ja anavem bastant torts i els cubates van acabar de fer el resto. butru, digue'm com es diu allò que li fots al gintonic que no recordo com es diu! la gent mica en mica va anar marxant i al final ens vam quedar sols. pero com que ja anavem embalats vam acabar al razz! per anar-hi vam pillar un taxi. vaya txiripa per cert! mentre el butru treia pasta jo el vaig pillar en un semafor. però sense entrar. i com que el semafor es va posar verd li vaig dir que tires que ja en pillariem un altre. pero el cabron ja havia baixat la bandera i em volia fer pagar els 1,65 que marcava el taxímetre! i no havia entrat ni al cotxe! quin morro! sort que el butru va apareixer rapid i al final hi vam pujar. i pel camí vaig estar discutint força estona amb el taxista sobre el tema. bé, en la mesura que la taja que duia em deixava articular les paraules. és txunguissim!! vaya taliban el paio! crec que el butru va fer alguna foto del moment. ja la publicarem. com que a razz el butru feia de guia no em vaig perdre en cap moment. a destacar que al sortir ningú va ser solidari amb ell, que feia estona que buscava un porro. un paio de ses illes que vam trobar també opinava que els de ciutat son uns insolidaris i uns pijos asquerosos que es pensen que més enllà del barcelonès anem encara amb carro. com les paies que, fent a la txurreria de marina, em van dir de nazi en amunt i se'n fotien del meu accent català! a la foguera! després d'endrapar les patates en un plis vam decidir disoldre'ns. lo millor estava per arribar: vaig obrir els ulls quan el tren sortia de vilafranca direcció els monjos. sort que la renfe té un sistema anti borratxos que quan algu es passa una estació i baixa a la següent el tren en direcció contraria arriba en menys d'1 minut. quina potra!
coming soon
- la crònica del dss a vilafranca, amb les amigues del vallès
- actuació del mindundis a la plaça de la vila
