dissabte, de juliol 22, 2006

concert @ monjos FM

Saludem des d'aqui a tots els milers de lectors/es que tenim.. Es clar, si anem donant l'adreça a tothom qui se'ns creua pel davant arrivarà un moment en que no podrem fer res sense que tot el penedès (i part de l'extranger) ho sapiga!! de fet ja està passant, i ja ens hem trobat amb casos de persones que es queixen perquè només surten a fotografies i que no se'ls menciona a la crònica. Bé, com que no podem evitar tenir èxit (liders d'audiència, amb més de 5000 visites des del febrer), us demanem que deixeu molts comentaris i que ens ajudeu a trobar una colla com deu mana, perque nantros, ja ho sabeu, no som una colla ni som res!!

Això va quedar ben patent ahir, al concert de festa major dels monjos, amb la "cagau" i fundació tony manero. al reves del que la majoria es pensava, els teloners eren els fundació, i el grup estrella era la carrau. i la feinada vam tenir el bou i jo a trobar algú de la colla: el butru estava en missió secreta (tot i que el vam descobrir) i la so i la crupu van estar parlant amb els cosins de la txello (ehh, que nantros també ens considerem cosins seus, pero per l'altra part de la família). i clar, eren tan guapos que la torre de control no va donar permis per aterrar a "l'avió" fins al cap d'una bona estona. que s'estava quedant sense combustible!! però tot va acabar bé. després ens vam posar a trucar el brunillo via telèfon nasal. ens vas sentir? aviat el video! mentrestant els fantasmes de la setmana pasada van anar apareixent. a una no la van ni saludar. a l'altre (un grup força nombrós de noies d'un poblet del penedès amb una festa major molt coneguda) desconec que s'els hi va dir. la qüestió era que la festa s'animava i de cop i volta ens vam adonar que realment hi havia molta molta gent. hi havia tothom, per ser més exactes. quan la cagau ja tocava ens vam posar a primera fila del concert, on hi havia el reducte de punkis punkis. la majoria descalços!!

Després d'estar per allà ballant una estona i admirant el violí de la paia aquella, la gent va decidir marxar tal i com havia arribat, cadascú pel seu cantó. avui segurament hi haurà més monjos. Ens veiem allà!

ps: records especials als de l'inzolia, que sé que a aquesta hora ens deuen estar llegint! això es de la poca feina que teniu!!!