Bambes!
Gran sopar a Balmes, consistent, com no, en pasta. En concret espaguettis. Aquest cop van passar la prova del cotó i, es veu l'evolució de 4 o 5 anys fora de casa. El més important sembla ser que és no deixar-los a cubar amb aigua!
Al final vam ser 7, i vam aconseguir aborrir a la Isa (única exsantramon, recordem que el martí era delegat a 6è) amb un munt de batalletes variades. Com no el molina i el ninu van fer tard, jo no!
La vetllada va transcórrer amb calma, els nervis ja els haviem expulsat fent uns vicis al bola de drac a la play. El Torre va demostrar el perquè de les seves durícies als dits.
Un cop acabat el grandpecher, vam començar el duel a mort al singstar. Un festival! El grup blau encapçalat per un pletòric Torre (que no canta: murmura) va fotre una pallissa al grup vermell, on l'únic que podia plantar cara va ser el Molinón. En acabar batalla de galls entre el ninu i jo. Victòria ajustada per part del ninu que es va saldar amb un got trencat. La Isa (ita pel ninu) intentant recollir el got, va fer-se un tall el dit. La cúpula mèdica va descartar el lupus en primera instància i després de molta deliveració també es va descartar el torniquet a l'altura de l'aixella, tot i que l'afectada "contal" de salvar la vida estava disposada a tot. AL fianal la trifulca es va saldar amb un vendatge molt txapuses de l'infermer torrenstain. Quan en va ser conscient no volia sortir al carrer i es va tancar al lavabo. Com que el Manyà ja estava al carrer, el torre va recórrer als seus dots de bomber per obrir la porta. La meva aportació d'una cullera per fer palanca (doneu-me un punt de suport i mouré el món) no va ser ben rebuda.
Un cop al carrer ens vam adonar que l'alcohol no afecta a tots igual. Mentre la majoria caminavem drets, d'altres patien simptòmes de taja psicològica. Ens vam reunir amb la sauron i les seves amigues en un bar de disseny, i vam fer uns cubatilles per fer ambient. Malauradament la Sandra ens recordava de l'any passat. Val a dir que el ninu recorda el nom de totes les amigues, amb diferent ordre i tot! tot un prodigy. Vam dirigir-nos al cap d'una estona a Universal (que no port-aventura) però ens vam trobar el primer impediment. Dile a tu amigo que con este calzado no puede entrar. OK, cap problema, ja nem a un altre lloc. El molina, va beneïr el canvi. Vam tornar a caminar un munt d'illes en paral·lel a la serra, per arribar a aribau(?) Allà més del mateix. Al final em vaig plantejar posar-me un brillantets a les bambes com els que duia l'isaura. Per si de cas ho faré la setmana vinent, pq per carnaval tot s'hi val! Després d'estudiar la idea d'anar a buscar unes sabatetes a Balmes, men vai nar a dormir juntament amb el molina que li feia por la música que podia patir per allà. Males llengües diuen que el Ninu va tornar amb el cotxe ben empaperat cap a casa. Oeoe, sort que vaig nar amb el busnit...
(si algú ho vol omplir ja ho sap)
El dissabte a la nit vam poder gaudir d'un festival increïble a la Moderna. Hi havia el Miki Puig (miquel pel brunill) punxant i xalant com una berra. Després Teiatru, caçadors, i a dormir a les mil!
El que havia de ser un diumenge actiu, s'ha acabat i no m'he tret el pijama encara. Les rajades s'han anat succedent i al final la rave a can molina s'ha suspès (o posposat?)
Quan el molina me'ls passi el youtube tremolarà amb uns videos impagables de la cantada de divendres a la nit.
Al final vam ser 7, i vam aconseguir aborrir a la Isa (única exsantramon, recordem que el martí era delegat a 6è) amb un munt de batalletes variades. Com no el molina i el ninu van fer tard, jo no!
La vetllada va transcórrer amb calma, els nervis ja els haviem expulsat fent uns vicis al bola de drac a la play. El Torre va demostrar el perquè de les seves durícies als dits.
Un cop acabat el grandpecher, vam començar el duel a mort al singstar. Un festival! El grup blau encapçalat per un pletòric Torre (que no canta: murmura) va fotre una pallissa al grup vermell, on l'únic que podia plantar cara va ser el Molinón. En acabar batalla de galls entre el ninu i jo. Victòria ajustada per part del ninu que es va saldar amb un got trencat. La Isa (ita pel ninu) intentant recollir el got, va fer-se un tall el dit. La cúpula mèdica va descartar el lupus en primera instància i després de molta deliveració també es va descartar el torniquet a l'altura de l'aixella, tot i que l'afectada "contal" de salvar la vida estava disposada a tot. AL fianal la trifulca es va saldar amb un vendatge molt txapuses de l'infermer torrenstain. Quan en va ser conscient no volia sortir al carrer i es va tancar al lavabo. Com que el Manyà ja estava al carrer, el torre va recórrer als seus dots de bomber per obrir la porta. La meva aportació d'una cullera per fer palanca (doneu-me un punt de suport i mouré el món) no va ser ben rebuda.
Un cop al carrer ens vam adonar que l'alcohol no afecta a tots igual. Mentre la majoria caminavem drets, d'altres patien simptòmes de taja psicològica. Ens vam reunir amb la sauron i les seves amigues en un bar de disseny, i vam fer uns cubatilles per fer ambient. Malauradament la Sandra ens recordava de l'any passat. Val a dir que el ninu recorda el nom de totes les amigues, amb diferent ordre i tot! tot un prodigy. Vam dirigir-nos al cap d'una estona a Universal (que no port-aventura) però ens vam trobar el primer impediment. Dile a tu amigo que con este calzado no puede entrar. OK, cap problema, ja nem a un altre lloc. El molina, va beneïr el canvi. Vam tornar a caminar un munt d'illes en paral·lel a la serra, per arribar a aribau(?) Allà més del mateix. Al final em vaig plantejar posar-me un brillantets a les bambes com els que duia l'isaura. Per si de cas ho faré la setmana vinent, pq per carnaval tot s'hi val! Després d'estudiar la idea d'anar a buscar unes sabatetes a Balmes, men vai nar a dormir juntament amb el molina que li feia por la música que podia patir per allà. Males llengües diuen que el Ninu va tornar amb el cotxe ben empaperat cap a casa. Oeoe, sort que vaig nar amb el busnit...
(si algú ho vol omplir ja ho sap)
El dissabte a la nit vam poder gaudir d'un festival increïble a la Moderna. Hi havia el Miki Puig (miquel pel brunill) punxant i xalant com una berra. Després Teiatru, caçadors, i a dormir a les mil!
El que havia de ser un diumenge actiu, s'ha acabat i no m'he tret el pijama encara. Les rajades s'han anat succedent i al final la rave a can molina s'ha suspès (o posposat?)
Quan el molina me'ls passi el youtube tremolarà amb uns videos impagables de la cantada de divendres a la nit.
