Divendres a vila, quin festival!
Doncs bé, aquesta és la primera crònica que faig per aquest blog o sigui que pot ser més o menys divertida. Començarem per la tarda. Jo estava treballant des de casa (de st. Cugat, no vila ni el palacete que durant uns mesos he tingut sense saber-ho), lo típic, i acabant de preparar una sessió en solitari que havia de ser un festival de llums i colors.
Francis em va trucar per veure si anavem a sopar o que, que es veu que a l'Inzòlia no hi havia ni cristu. Mala senyal. Si no hi ha ningú a l'Inzòlia... mala senyal... en qualsevol cas jo encara havia de finalitzar les tasques tècniques associades a la meva aficció artística (és a dir, posar tots els cacharros en una motxila i marxar cap a Vila) així que en Francis va decidir sopar a casa.
Un cop instal·lats tots els aparatos a la Moderna comença el calentament, allò tipic anar posant cançons fins que es fa l'hora de màxima afluència de gent i llavors desemboques en un orgasme musical de dimensions no mesurables per cap tecnologia existent. Bé, diguessim que es com aquelles vegades que ho fas amb condó i el condó no et deixa sentir ben bé la fricció pero l'excitació manté la trempera. En altres paraules, el moment de màxima afluència no va arribar mai.
Va ser una festa privada de la gent que volia sentir-ho (4 amics que van estar fins quarts de dues). Mica en mica van anar arribant grups,un moment uns puretas impertinents que em demanaven Abba, al que els hi vaig respondre amablement que marxessin al Feeling que s'hi sentirien més a gust. Després uns raveros que només feien que demanar-me prodigy, clar que quan vaig posar prodigy no es van ni enterar, perquè ells demanaven prodigy perque mola demanar prodigy, segurament no tenien un putu disc d'ells a casa. Una abraçada des d'aqui raveros!
Punt àlgid de la nit. Jo estava ja frustrat, el tema festa privada està bé, pero cony... que havia de ser un festival. I arriben en Adri i en Clos, que plegaven de l'Aroma. I em comenten que tota vila estava igual. Al trànsit es veien boles de desert movent-se. L'únic punt que congregava gent es veu que era el NoiNoi, que havia de ser tancat de feia dos o tres hores. Fem una porra a veure quan triguen en liar-la els pubs afectats? :P
I un missatge per totes les víctimes del mondosonoro, incluent trendies de torn i tal: no, no tenim Cycle. Ni jo, ni el butru ni cap dels nostres alters ego. Això va dedicat a la noia que m'ho va preguntar tres vegades al llarg de l'hora que es devia passar per allà. I no, FranzFerdinand no quadra amb el concepte EBM que diguem.
Total, que al acabar, va arribar l'Emma, que dius, son les 3 Emma! Que ja hem plegat! Però bé, més val tard que mai. Al final vam acabar el trio calavera (Clos, Adri et moi) al teatre fent un chupito. Game over. El teatre també estava buit.
Francis em va trucar per veure si anavem a sopar o que, que es veu que a l'Inzòlia no hi havia ni cristu. Mala senyal. Si no hi ha ningú a l'Inzòlia... mala senyal... en qualsevol cas jo encara havia de finalitzar les tasques tècniques associades a la meva aficció artística (és a dir, posar tots els cacharros en una motxila i marxar cap a Vila) així que en Francis va decidir sopar a casa.
Un cop instal·lats tots els aparatos a la Moderna comença el calentament, allò tipic anar posant cançons fins que es fa l'hora de màxima afluència de gent i llavors desemboques en un orgasme musical de dimensions no mesurables per cap tecnologia existent. Bé, diguessim que es com aquelles vegades que ho fas amb condó i el condó no et deixa sentir ben bé la fricció pero l'excitació manté la trempera. En altres paraules, el moment de màxima afluència no va arribar mai.
Va ser una festa privada de la gent que volia sentir-ho (4 amics que van estar fins quarts de dues). Mica en mica van anar arribant grups,un moment uns puretas impertinents que em demanaven Abba, al que els hi vaig respondre amablement que marxessin al Feeling que s'hi sentirien més a gust. Després uns raveros que només feien que demanar-me prodigy, clar que quan vaig posar prodigy no es van ni enterar, perquè ells demanaven prodigy perque mola demanar prodigy, segurament no tenien un putu disc d'ells a casa. Una abraçada des d'aqui raveros!
Punt àlgid de la nit. Jo estava ja frustrat, el tema festa privada està bé, pero cony... que havia de ser un festival. I arriben en Adri i en Clos, que plegaven de l'Aroma. I em comenten que tota vila estava igual. Al trànsit es veien boles de desert movent-se. L'únic punt que congregava gent es veu que era el NoiNoi, que havia de ser tancat de feia dos o tres hores. Fem una porra a veure quan triguen en liar-la els pubs afectats? :P
I un missatge per totes les víctimes del mondosonoro, incluent trendies de torn i tal: no, no tenim Cycle. Ni jo, ni el butru ni cap dels nostres alters ego. Això va dedicat a la noia que m'ho va preguntar tres vegades al llarg de l'hora que es devia passar per allà. I no, FranzFerdinand no quadra amb el concepte EBM que diguem.
Total, que al acabar, va arribar l'Emma, que dius, son les 3 Emma! Que ja hem plegat! Però bé, més val tard que mai. Al final vam acabar el trio calavera (Clos, Adri et moi) al teatre fent un chupito. Game over. El teatre també estava buit.
Let's call it a day.
La pregunta de la setmana
Què vol dir EBM?
a)Electro Bass Music
b)Electronic Body Music
c)Euskal Basque Music
d)Eclectik Boot Music
