Eurovision

Fe d'errates

No hi ha excusa per realçar el magnífic partit del vallesinho!

Bufar

El cap de setmana es pot definir pel verb bufar. Va bufar el déu del vent (el que invocava el molinon fa 5 anys) diumenge durant la costellada i van ser varius els quels van fer bufar dissabte a la nit. El primer no va deslluir la costellada però algú dels que van fer bufar si que patiran un temps, altres per la seva cara maca van quedar indemnes ( quina sort tu! )
Però anem per ordre. Dissabte inzolia, amb la baixa del Bruna. Tots els clients sabiem on era, fins i tot els menys propers. Però com que ens paguen un xateldón restarem callats. A continuació un soparet al Caliu i per continuar la tradició un altre cosmokid, ja van dos: l'aquaboy. Un nom premonitori... En aquest moment el ninu va desenvolupar una teoria sobre la possible trobada entre un ós polar i un pingüí (tenen l'habitat natural en pols oposats) que no va acabar de tenir acceptació. Ara que la teoria de cordes sona més rara i la penya la dóna com a vàlida, fins a propera notícia. Dispersió i retrobament a la Moderna (Funky,Funky Music!). No se que deu haver passat però últimament alguns clients els serveixen amb gots de paper, ni que fos FM! La ruta va continuar cap al teatre, i per la meva banda no es va allargar gaire, a dormir d'hora que l'endemà hi havia feina. Per cert feien pagar a tothom que no anés amb carnet. L'Oleguer encara està indignat ara per cubata de 9€ que es fotia.
Haviem quedat a la 1, trencant la tradició de les 12. Els resultats però van ser patètics. Ninu+brunillo van complir i més o menys estaven a l'hora a lloc. La Txello, que no havia sortit em va despertar i em va informar que ella ja duia 2hores desperta buscant una disfressa adient. Després de fer de jardí i d'embarassada va acabar amb lluint el model txello-calçotada. A les 13.30 ja erem 3 persones (el ninu estava a Graumax (Massachussets)), i al final vam decidir anar passant. Vam organitzar una mica el pica-pica... i fins les 14.15 no va arribar ningú més!! Ens ho haurem de replantejar. Per cert molt bones les escopinyes que ens vam menjar.
Quan ja hi vam ser tots, va arribar l'hora de la veritat, i ens vam disfressar adientment com toca un dia qualsevol de quaresma.

Ninu- Caputxeta vermella
Bou- Pingüí
Sauron- Blancaneus
Gualy McCallister- Escocès
Txello- Travesti(?)
Vallès- Científic iranià boig
Martí- Home invisible
Puma- Toro Sentado
Crupu- Pipi Calzaslargas
Letu- MJordan
Latxi- MEgaKilla
Torrenstain- Templer.
Bruna- Ramses III

Aquest cop va sobrar menjar. Això és molt extrany. Mai es pot predir si n'hi ha molt o poc. La última vam fer 1r plat i carn i es va acabar; aquest cop només carn i en sobra... En cabat, vam obrir el grandpecher (d'una altre marca s'ha de dir) i ens vam dirigir al terreny de joc. Aquest cop no havien regat el cap i estava una mica lent. La pilota tampoc presentava les seves millor caracterísitiques. Per jugar vam fer 3 equips: el ninu/ els d'aquí / els d'allà (rememorant la frase mitíca del milà: uns quants aquí uns quants allà). El partit va estar molt trabat i es va decidir lògicament pels que eren més. Anem a fer l' u x u de RAC1:
Torre- Omnipresent en defensa i tot una garantia de vida a la porteria. Les seves incursions en atac van crear perill. Llàsitima de la lesió a l'últim minut. El millor del seu equip.
Ninu- A sus anchas, va jugar com el Cristiano Ronaldo: sòl. Millor no continuo.
Bou- No va baixar ni un sol cop a defensar. Desasistit en atac no va poder demostrar la seva poca qualitat.
Nefen- Contundent al tall i donant fluidesa en atac. Joc pràctic.
Gualy- Menys inspirat del que és de costum va donar protagonisme als seus companys en atac.
Letu- Grans incursions per la banda. Només li va faltar el gol.
Puma- Un pulmó. Incansable treball a la zona ample del terreny de joc.
Bruna- No va acabar de trobar la posició en el camp. Per arreglar-ho va canviar-se de bótes i de pantalons. Al final va demanar el canvi per anar a dormir sota un pi.

Al acabar el partit, coincidint amb la marxa del Sol, apalancament general. Al final però la cosa es va tornar animar amb una guerra de globus d'aigua (como los nens petits). La millor escena la següent: El ninu amb un globus a l'espatlla dient: el nefen segur que no em diu mai mes res si li tiru el globus sobre. Va per darrera el letu i xof: el ninu com peix a l'aigua. Despedida i cierre.

Buenu, la pròxima: al pont de l'1 de Maig? o trobarem algun altre motiu abans?


Altres coses

• NY està de moda. Ara hi ha la Meri i al Maig hi van nefen+wally (el brunillo ja ho espera!)
• Pren força l'opció Chemical per FM. Heinneken seria l'sponsor i cobriria la major part de la despesa, com a contrapartida l'administració s'hauria de comprometre que només es vengué aquesta marca de cervesa durant la més típica. Com tots els de la gira que duran a terme aquest any serà un concert acústic intimista, i el Bolet apunten des del management que és el que millors condicions reuneix al sud d'europa. "Sobretot ens agraden els colors del Hall" va declarar Ed Simons el passat dimecres, en una visita llampec per comprovar les instal·lacions.
• Quan el bruna es digni, tindreu les fotos!
  

The Champions

Trobada nombrosa aquest vespre per veure la champions al Figarot (volem ja un monument al Belletti pel gol de la final i que deixi ja de jugar, igual que el mexicà), esperem que no sigui l'últim cop... Txello+sò+cuki+ninu+bou+sauron+visita llampec de la crupu, i tots assentats! Llàstima del partit, xò buenu l'importat era la companyia (el que s'ha de dir). Res gaire interessant, a part del mètode que hem fet servir per demanar el sopar: la pissarra d'entrenador del ninu.

Calçotada/Costellada carnavalesca

Queda confirmat que diumenge que vé hi ha costellada. La novetat és que...
s'ha de venir disfressat.
I com diu el ninu és una condició sinequanon per l'entrada.

organigrama organitzatiu: se n'encarrega de tot el ninu, xò no sembla disposat a fer primer plat. Per tant si algú en vol que porti algo. Recordeu que té les begudes que van sobrar de cap d'any.
hora de sortida: quedem a la 1 (finalment hem entès que a les 12 no podia ser) a la gasolinera Penedès.
assistents:
1.ninu
2.sauron
3.bou
4 ...

dubtes:
1.txello (dinar familiar?)

baixes:
1.Sò (Lyon)+cuki

Aneu dient que us sembla...


Calaix de sastre

La Txello ens comunica que no es veu capacitada de fer la crònica del sopar del seu aniversari. No se'n recorda de gairebé res, i ha pronunciat la mítica frase: "Jo no torno a sortir!". Si un cas ara us faig un breu repàs.

• Cafè al ex-trator
• Anem a buscar el Bruna. Com que no vé ens quedem a l'Inzolia. S'afageix el pla renove.
• Sopar al Miky. Vi amb gust a piruleta i evidentment per sota els 10€. La meritxell sopava x segon cop, on ho posa? currar l'arrel ha de servir d'alguna cosa. En acabar el sopar només la Vane es pronuncia a favor de sortir.
  
• Carroses. Només veiem les 2 últimes. Afortunadament una era la que va guanyar. La veritat és que s'ho mereixia l'home de la panxa sense arrugues.
• Entrar i sortir al transit. Molt bona l'escena protagonitzada pel nefen amb la butxaca foradada!
• Festival a la Moderna. Com que era l'aniversari de la txello xupitos de tequila per tots, tots no, un es resistia. L'home que es va fotre 5 cubates en 1hora els volia de vodka!
  
• Festa Tecno al Teatre. La Txello es pregunta si hi havia música.
• Hi ha veus que diuen que algú es va posar a dormir a la banyera! Serà veritat?
  

Avís legal: La crònica com sempre està censurada.

Txelloval!

Aprofitant l'aniversari de la Txello, que faci la crònica d'ahir ella. Quin festival. Queda pràcticament descartat anar avui a Sitges. Ah, per qui tingui una ressaca del mil: antiressaca.

Calaix de sastre

• L'acudit de l'altre dia anava adreçat als que saben que al món hi ha 10 tipus de persones.

• Demà torna la xampions. Serranito+braves al Figarot? He sentit veus que hi ha gent que ja ha deixat aquesta tarda la jaqueta allà.

La frase

• Avui només una birra.
  

Els festivals inhusitats sempre són els millors!

ninu-i-cinc

Per començar un acudit:

Setmaneta extranya aquesta que hem passat pel munt de dates significatives que hi havien. Dimarts 13, dimecres Saint Valantín (així ho diuen les amigosauron), dijous gras... Res que es mereixés un post, o postser sí (el bloc està en crisi!). Per si de cas us deixo això relacionat amb sant valentí, tot i que em declaro totalment contrari a la seva celebració, que sinó sant jordi s'enfada. És més, Sant Valentí no existeix (vaticà dixit)! Va ser un invent per cristianitzar la tradició pagana del dia del llop, o algo similar, que es celebrava el dia 15 de Febrer. Buenu, a lu que anavem...
Divendres a casa a dormir d'horeta, després de perdre a Mollerussa no quedaven ganes de res. Es comenta que hi va haver un soparet en petit comitè però no gaire més a destacar.
Dissabte va ser el dia triat per en ninu, que havia fet anys dimarts, per organitzar una sopar commemoratiu. El tiu es va espavilar i a quarts de vuit ja estava ocupant la taula rodona de l'inzolia (les de les grans ocasions). Jo en aquells moments no era gaire persona, venia d'una calçotada brutal, acabada deambulant dins un super comprant sucre glacé!
El ninu ens va explicar que no va poder disfrutar del tema de la setmana (eto'ooooo, eto'oooooo, comment tu t'appelles?) in situ ja que continua relegat al penedès profund, on la gent fa servir la paraula boi per tot. També hi havia el butru, amb la notícia del mes: s'ha tornat a apuntar a l'autoscola!! Però, recorda, el sopar en el deus igualment, que tenim proves. La Sò també hi era! ha vingut a fer una visita llampec aprofitant la meitat de trimestre. Estàn boigs aquests romans!
Ahir no hi va haver discusió pel sopar, teniem taula reservada a la llar. Amb la novia del butru de cambrera, la filla del jefe amb l'Ipod rosa... quasi res, pizzes i cava a petició del ninu, no del bruna. Després de molt insistir els brunill ens va dir que el grup estrella de la festa major seria Sau, que es tornen ajuntar rollu the Police, Héroes... No va colar.
m'he cansat d'escriure així amb punts i comes i tal...

- hi ha la possibilitat de fer una costellada/calçotada d'aquí poc. El letu anuncia que ja té les herbes més altes del pati tallades a ras.
- Hi ha resentiment pq els que sortim a la foto de l'última costellada fóssim els que no fotiem res. Als que penseu així, només dir-vos que la txello no va ni fer l'esforç d'aixecar-se per sortir la foto.
- Tot i ser carnaval/carnestoltes... la única que anava disfressada ahir era la txello. Anava de número 8, d'aquells de l'anunci de 11888. Amb una setmana a cerdenya (o corsega, encara no sé a quina puta illa va anar) li han crescut els cabells una barbaritat.
- Dimarts sopar d'aniversari de la Txello a Sitges. Tenim lloc per dormir i totes les comoditats, ara el problema serà arribar-hi i no haver d'aparcar a l'autopista. El programa d'actes és el següent:

A les 9 del vespre, Rua de l’Extermini amb el següent recorregut, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, Passeig de la Ribera fins a la Fragata, tornada pel passeig de terra fins a l’Avinguda Sofia, seguint per la calçada fins al carrer Espanya, plaça Espanya, Espalter, Sant Francesc i Cap de la Vila, acompanyats per la Xaranga Ecos del Cidacos.

A l’envelat del Passeig de la Ribera, discoteca amb LA MACRO DISCO BEACH PARTY i les seves gogós.

A la platja, davant del carrer Primer de Maig, disco mòbil amb DISCO PLATJA D’ARO.

Se suposa que el torrenstain ens anirà a comprar disfresses per tots.

- Continuem amb la nit. Cava als porcs i a la moderna festival gairebé privat.
- Teatre del mateix caire. Al sortir un tal cosí de l'oleguer del barça i l'oleguer de l'inzolia gairebé acaben a les mans. Sort que es va imposar el seny.
- Avui hi havia una altre costellada a ca la comaset però afoturtunadament no hi he anat i m'he pogut recuperar una mica de tot plegat. PEr cert, estava bo l'asado/el sado? (gag de la nit)
- Per acabar: enjoy the silence.

Bambes!

Gran sopar a Balmes, consistent, com no, en pasta. En concret espaguettis. Aquest cop van passar la prova del cotó i, es veu l'evolució de 4 o 5 anys fora de casa. El més important sembla ser que és no deixar-los a cubar amb aigua!
Al final vam ser 7, i vam aconseguir aborrir a la Isa (única exsantramon, recordem que el martí era delegat a 6è) amb un munt de batalletes variades. Com no el molina i el ninu van fer tard, jo no!
La vetllada va transcórrer amb calma, els nervis ja els haviem expulsat fent uns vicis al bola de drac a la play. El Torre va demostrar el perquè de les seves durícies als dits.
Un cop acabat el grandpecher, vam començar el duel a mort al singstar. Un festival! El grup blau encapçalat per un pletòric Torre (que no canta: murmura) va fotre una pallissa al grup vermell, on l'únic que podia plantar cara va ser el Molinón. En acabar batalla de galls entre el ninu i jo. Victòria ajustada per part del ninu que es va saldar amb un got trencat. La Isa (ita pel ninu) intentant recollir el got, va fer-se un tall el dit. La cúpula mèdica va descartar el lupus en primera instància i després de molta deliveració també es va descartar el torniquet a l'altura de l'aixella, tot i que l'afectada "contal" de salvar la vida estava disposada a tot. AL fianal la trifulca es va saldar amb un vendatge molt txapuses de l'infermer torrenstain. Quan en va ser conscient no volia sortir al carrer i es va tancar al lavabo. Com que el Manyà ja estava al carrer, el torre va recórrer als seus dots de bomber per obrir la porta. La meva aportació d'una cullera per fer palanca (doneu-me un punt de suport i mouré el món) no va ser ben rebuda.
Un cop al carrer ens vam adonar que l'alcohol no afecta a tots igual. Mentre la majoria caminavem drets, d'altres patien simptòmes de taja psicològica. Ens vam reunir amb la sauron i les seves amigues en un bar de disseny, i vam fer uns cubatilles per fer ambient. Malauradament la Sandra ens recordava de l'any passat. Val a dir que el ninu recorda el nom de totes les amigues, amb diferent ordre i tot! tot un prodigy. Vam dirigir-nos al cap d'una estona a Universal (que no port-aventura) però ens vam trobar el primer impediment. Dile a tu amigo que con este calzado no puede entrar. OK, cap problema, ja nem a un altre lloc. El molina, va beneïr el canvi. Vam tornar a caminar un munt d'illes en paral·lel a la serra, per arribar a aribau(?) Allà més del mateix. Al final em vaig plantejar posar-me un brillantets a les bambes com els que duia l'isaura. Per si de cas ho faré la setmana vinent, pq per carnaval tot s'hi val! Després d'estudiar la idea d'anar a buscar unes sabatetes a Balmes, men vai nar a dormir juntament amb el molina que li feia por la música que podia patir per allà. Males llengües diuen que el Ninu va tornar amb el cotxe ben empaperat cap a casa. Oeoe, sort que vaig nar amb el busnit...

(si algú ho vol omplir ja ho sap)

El dissabte a la nit vam poder gaudir d'un festival increïble a la Moderna. Hi havia el Miki Puig (miquel pel brunill) punxant i xalant com una berra. Després Teiatru, caçadors, i a dormir a les mil!

El que havia de ser un diumenge actiu, s'ha acabat i no m'he tret el pijama encara. Les rajades s'han anat succedent i al final la rave a can molina s'ha suspès (o posposat?)

Quan el molina me'ls passi el youtube tremolarà amb uns videos impagables de la cantada de divendres a la nit.

l'Avantmatx

Recordo el cap de setmana mogudet que es presenta:

- Divendres nit: Rave a Balmes.
- Diumenge tarda: Rave a St. Cugat.

els organitzadors (crec jo) pregarien confirmar l'assistència o absència...

Per anar passant l'estona aquí us deixo amb l'article de l' uhuhu..oleguer, on es qüestiona, ara que hi ha tanta polèmica amb els jutges, el poder judicial i l'estat de dret en general. Per cert, la marca (blavera?) Kelme, que el patrocinava, ha deixat de fer-ho. Ara passarà allò que fa tanta gràcia i el proper partit sortirà a jugar amb les botes amb la marca pintada amb tacker?

Sobre el que explica el brunillo de l'home nu (libertaá! libertaá!), aviam si podem aconseguir una crònica detallada... Algun lector va anar-hi i ens en pot fer cinc cèntims?

Crònica a la vallesana

Doncs bé, entre coca i coca, procurant que no se’m cremin, i sense que serveixi com a precedent això que jo faci de becari del blog, us narraré els fets i desfets d’ahir la nit.

Com a bon dissabte a la tarda i per no trencar les bones tradicions, ens vam citar a les 20.00 h a l’Inzòlia. El Solà com sempre va arribar tard, tant que vam decidir no esperar-lo. L’arribada va ser escalonada. En primer lloc el Nefen va ocupar la taula rodona de les grans ocasions tot fent una cervesa sense alcohol (!!). Tot seguit el Dr. Torrenstein i un servidor ens hi vam unir inaugurant la primera ampollad’Enatesecallonaiformatge. Més tard (quan es va poder lliurar de l’explotació de Caixa Penedès) va arribar en Marmanyà. Últim lloc però no pitjor per en Fransuà. El Paco també va venir però no el vam conéixer. La conversa va agafar un nivell força elevat. Es van tocar temes com la panxa del Forns, les operacions que practicarà clandestinament el Dr. J per poder-se pagar un cotxe millor que l’A2, hiperhidrosis i diferents malalties de la pell, la relació directament proporcional entre dona nerviosa i bèstia sexual, la veritable funció dels sociòlegs... Quan de sobte va aparèixer el Bruna amb una safata de pastes SALADES del Forn de Sant Joan amb unes espelmes fent el número 25 i cava. Com que no portava barret no me’l vaig poder treure però en aquell moment hagués fet l’amor amb ells. Quin detallasu! No em mereixo que em tracteu tan bé! Com dir-vos-ho? Us estimo!!!!!! La vetllada va seguir després del cava amb més Enate. Com que la gent no marxa de l’Inzòlia fins que marxen els de la taula rodona, vam haver de marxar per permetre al Bruna venir a sopar.

Havia encarregat que em sorprenguessin en el lloc del sopar. Em tenia un “menú pala 6” al Changai, però la tria va ser més encertada: L’Hereu! Vam menjar correctament. Però haig de treure la meva vena crítica: La relació qualitat preu no és bona! No hi tornaré. Quan et cobren 20 euros per un plat de pernil de gla no poden servir-te Navidul. Per aquell sopar pagaria 20 euros, però no 33 com vam pagar. A part d’això que no va aigualir gens la festa, hi ha diversos comentaris a fer:

• Sobre de l’Hereu hi viu una antiga amiga meva, les goteres la delaten.

• El Bruna finalment “Ha canviat d’actitud”. Portava un somriure pràcticament insultant. Ja se saps, hi ha coses que tiren més que dues carretes!

• El Nefen adverteix que canviar d’actitud tan dràsticament no és bo. És una consciència molt exigent!

• Una plaga de grip amenaça amb reduir aquesta collanires.

• Es baralla la possibilitat d’haver de regar el gerani.

Després del sopar tot comença a ser més tèrbol. Hi rumors que vam anar al Trànsit, a la Moderna, a Caixa Penedès, a fer Pollos i al Teatre. Però el sujeto i el predicado ja són figues d’un altre paner. El plan renove hi era el complet suplint la marcadíssima absència d’algun tipus de representació femenina del nostre bàndol. Crec que van aprovar la meva camisa i els meus calçotets malgrat opinions divergents. Al teatre la dispersió va ser gran. Constato que som vells per barrejar-nos amb gent tan jove i no fer el ridícul de tant en tant. La nit es va saldar sense més incidents que jo conegui, cap mort i un ferit de diagnòstic reservat.

vint-i-cinc!

Ha començat el Febrer, el mes que, diria, tenim més aniversaris: vallès, ninu, txello, latxi... La festa va començar ahir, amb l'aniversari del vallès (que realment és avui) com a regal d'aniversari, la crònica d'ahir la nit la farà ell. Encara diria més, la farà mentre fa una coca...


Macedònia

- Queda clar que si alguna cosa defineix Macedònia és la paraula: DESTARTAL·LAT.

- L'altre dia al sopar de la crupu hi havia una convidada sorpresa. La isaura, jo i la crupu mateixa es van fer molts amics d'ella. Puta grip, un any que no em vacuno!!!

- Divendres que vé RAVE a casa el Torre (la de BCN, que realment no és seva). Es preveu un duel aferrissat al singstar, comandos al metro...

- La gent mira molt el youtube. La última notícia és que el gerani ja no està al número #1 de vilafranca. Quin criteri fan servir?

- El gerani continua al mateix lloc. L'hauran regat? Encara diria més l'haurem de regar....?

Varius fakes que s'han desmentit:
- el Mejije o com se digui aquell de les ulleres, no va produir l'anunci del bruce lee.
- el molina no viu en una casa de 1.000 milions de m2 a la pl. catalunya.


Properament o algun dia...

- Entrevista al Doctor Torrenstain.

- Compilació de tots els videos de la saga del gerani.
(Primer hauré d'aprendre a fer anar l'adobe premiere, que no sembla fàcil)

diari des de skopje

hola a tothom!! us escric des del meu super apartament de skopje!! jejeje de moment és meu perquè el paio amb el que compartiré pis no arriba fins el 12. com que no vull colapsar el blog amb les meves cròniques balcàniques he decidit crear un blog ad-hoc que s'anomena Diari des de Skopje (http://diaridesdeskopje.blogspot.com). intentaré mantenir-lo al dia i actualitzar-lo amb noves fotos, videos, etc!!

doncs res, que vaig arribar ahir superpuntual a l'aeroport de skopje. haurieu d'haver vist l'aeroport... una sola casa, una pista amb pru feines asfaltada, i crec que els vols diaris es poden comptar amb els dits de la mà. és molt bo perquè la porta per on surten els passatgers dona directament al carrer. allà m'estava esperant el taxista, que txapurrejava l'anglès. molt bo el paio i encara més bo el volkswagen passat destartal·lat que tenia. tot molt autèntic i la veritat es que, sense saber-ho, ja m'estava donant pistes del tipus de pais en el que acabava d'aterrar. agafem l'autopista i passem per un peatge. al pagar el paio obre la guantera i treu un fajo de billets (quan dic un fajo és un fajo!) n'agafa uns quants sense mirar casi i paga el "peatge". lo millor era la barrera que "barrava el pas", que de tant torta que estava casi tocava el terra. i mica en mica ens anavem acostant a la ciutat: pel camí el taxista anava dient coses com ara "veus aquelles muntanyes d'allà al fons? el 2001 bombes!". i jo.... ah vale, ves per on! jeje es veu que el 2001 va haver-hi enfrontaments entre l'exèrcit una guerrilla albanesa del nord que reclama l'independencia. com podeu veure tot molt pintoresc! mica en mica entrem a skopje i no es veu CAP industria. només edificis destartal·lats a l'estil antigua URSS. jo només flipava i flipava. al final passem per davant d'un edifici ple de banderes de macedonia i m'explica que allò és la seu del gobern. i jo pensant.. caram, que cutre per ser la moncloa d'aqui. llavors el tio es para i em diu que allà haviem quedat amb el de la fundació, que ja m'havia dit que m'estaria esperant a la ciutat. el paio apareix (és jove i molt simpàtic i amable) i creuem l'avinguda i em diu que el pis era allà. que??? que visc davant del gobern del pais?! que em dius ara? estic flipant. es com viure... davant de la moncloa?! doncs haurieu d'haver vist la meva cara a l'entrar pel portal i veure l'escala. crec que l'escala de mas catarro fa més goig que allò. al portal no hi ha clau i l'escala era vella, fosca i bruta. visc en un 4t pis (crec que es el 4t, encara no ho he comptat) i el pis la veritat és que està força bé. mon germà diu que es rollo "cuéntame" i una mica si la veritat. vet aqui el menjador:



té un menjador, una habitació, la cuina i un lavabo. lo unic que no em mola es que quan arribi l'altre un dels dos haurà de dormir al menjador i això és un rollo (hi ha un sofa llit). però bé, és el que hi ha tu! després de xerrar una estona per allà i deixar les coses el noi m'acompanya a canviar uns quants euros i m'ensenya primer l'oficina on treballaré. si vaig flipar amb l'escala de l'apartament quan vaig veure el portal i l'escala del bloc de pisos on hi ha l'oficina casi caic de cul. primer de tot el paio va estar uns bons 5 minuts per obrir la porta d'abaix perquè la clau no entrava bé. per riure! després al pujar cap a dalt us juro em pensava que estava a bellvitge. pero no, estava al centre de skopje. increïble! perquè la ciutat és així: vella i destartal·lada. fa gràcia veure que hi ha wireless a tota la ciutat però que en canvi l'espi no té res a envejar al centre de skopje. tinc la sensació que un dia va ser moderna (o s'hi va acostar) pero que ara s'ha quedat antiquada. hi ha racons moderns (alguns bars, algunes botigues, etc) pero en general sembla que el temps s'hagi aturat als anys 60. després de convidar a dinar una espècie de kebab al centre comercial em va acompanyar a casa. estava molt cansat i necesitava fer una siesta. a la tarda em va acompanyar a comprar i vaig començar a veure que aqui tot és molt barat. el super és igual o més modern que qualsevol super d'allà i s'hi pot trobar tot el que vulguis. vam tornar amb taxi ja que anavem més carregats que un burro i calculo que 1km de taxi ens va costar 1 euro. brutal! a la nit sopar a casa (els fogons son una merda, vaya putada) i després d'investigar com funciona la tele per satelit que tinc (tinc mil milions de canals, la majoria dels quals en italià, francès i arab) a dormir que tornava a necessitar un descans. el primer dia a skopje havia estat una mica shock perquè no m'imaginava que fos tant pobre això d'aqui. la ciutat me l'imaginaba una mica més moderna. pero és igual, les ganes de coneixer la ciutat i el pais son les mateixes. bonanit!!!
avui m'he llevat cap allà les 10.30 i he aprofitat el temps que tenia abans o vingués el noi (habiem quedat a la 1) per anar al parc que hi ha al costat de casa (darrere l'edifici del gobern) i passejar per la vora del riu Vardar. per allà la vora hi ha un super estadid e futbol on imagino que hi deu jugar el skopje fc! jeje ha sigut genial asseure's a la vora del riu en un banc i disfrutar de la tranquilitat del moment i observar la gent passejant amunt i avall, i pensar sobre tot i res a la vegada. des d'allà podia veure l'ambaixada americana (un super edifici que hi ha dalt d'una muntanya a l'altra banda del riu, des d'on segur que poden veure tota la ciutat), les restes d'una fortificació de l'imperi otomà, i poca cosa més.



a la 1 he anat al pis i he pogut comprobar amb mon germà que l'skype aquí també txuta. després m'ha vingut a buscar el noi i hem anat cap al centre comercial de la ciutat, on hem comprat un mapa de la ciutat, una petita guia de conversa en macedoni amb traduccions a l'anglès, hem dinat i hem anat a prendre un cafè. després ja sol he estat donant tombs per la parellada d'aqui i he descobert un centre cultural francès, que ja era tancat. dilluns aniré a preguntar si es poden llogar pelis o coses d'aquestes. he vist que hi ha un museu, que hi ha un mango (enorme per cert), i que hi ha un munt de cafès interessants. i caminant caminant se m'han fet les 5, hora que ja tot és tancat els dissabtes. com que ha començat a plovisquejar he decidit anar cap a casa (no és plan que m'acabi la ciutat el primer dia ja!!! jaja).

bueno nois, que sapigueu que des de skopje teniu un lector incondicional del blog. així que espero que el mantingueu ben actualitzat!!!!

1 abraçada ben forta a tots!!