cap de setmana granadenc

Ja sé que estem a dijous i que ja era hora que es publiqués la crònica. Pero les crítiques no ens afecten... seguim sent el blog mes actualitzat. I el que té més audiència (aviat arribem a les 5000 visites)! Està clar que amb el flash del zidane hem fet un salt qualitatiu. esperem que l'equip redactor estigui a l'altura. El que segur que està a l'altura son les nostres aventures de cap de setmana...

Aquest cap de setmana ha sigut la festa major de la granada. i nantros hi vam ser divendres i dissabte (alguns diumenge, a fer/veure castells). Després del concert de timbal a la plaça de sant joan, en el que vaig interpretar el hit "els cercolets (amb re menor)", la falta de colla disponible ens va empènyer al vallès i a mi a solicitar plan a la colla de la marina. per sort havien previst un sopar allà on s'han promes tantes i tantes fideua's (encara es hora que anem a esmorzar). el piset és molt maco i molt acollidor. el piano té sordina i el vallès va tocar la guitarra (per escaquejar-se de fer el sopar basicament). el chef nino (amb la mindundi meritxell) van decidir fer un menú estiuenc (amanida amb favetes, crues es clar, i pasta). el sr bruna que un dia d'aquests es deu casar va portar el vi, que es va acabar escalfant. sort que el bou va portar el ballantines. ah per cert, el nino va fer un intent de cabrejada perque no sabia on erem pero va quedar en això, enintent. l'isaura, que no portava els pantalons aquell dia, va decidir marxar al·legant malestar general (per cert... where were you aquest cap de setmana isaura?? quants anys tens?? 40??). després del sopar vam decidir que el millor plan era anar a escoltar els musaranya (si, també tenen balades. son un grup heavy de veritat) i ser testimonis de l'últim concert dels oktopotulos. abans hi havia el punki de st pere de riudebitlles, pero no vam ser a temps d'escoltar el princesa (crec). sort que no ens vam perdre el típic manifest "contra l'acció de l'estat policial i l'especulacióóóóó (so de gralles de fons)". després de confirmar que el ninja está a tot arreu (també es dels oktopotulos, pero fa d'atrezzo) i sense ganes de que la sortida del sol ens tallés la festa, vam prendre una de les decisions més importants dels útlims dies... anar a marmellar amb terrano (després d'esmorzar al don pan, es clar). tot i que ningu en donava un duro d'aquella expedició (el vallès i la marina sobretot, que es van passar 3/4 parts dels viatge dormint) els intrepids aventurers van trobar el castell (a la tercera va la vençuda). Observacions: está al cul del món, jo no hi vaig de nit ni de coooonya, no vam trobar rastre de la tia de l'hospitalet que hi va anar amb uns moteros, hi havia inscripcions rares a la paret, no intenteu pujar a dalt amb cotxe perque després no podreu donar la volta a dalt i les passareu mooooooooolt putes per baixar. pero molt molt! per a que veieu que no us hem enganyat, vet aquí dues fotos: la segona podia ser perfectament una portada de disc d'algun grup popi:

Amb els ous per corbata, amb la marina i el bou fent un video (disponible ben aviat) i el vallès guiant-me des del darrere, vaig iniciar el descens marxa enrerre del terrano. us juro que ja em veia estimbat per aquelles muntanyes de déu. quin patir! més va patir el vallès un moment que em va entrar la marxa i casi l'atropello. sort que té unes cames mooolt llargues i va poder fotre un salt que li va salvar la vida. després de fer una maniobra impossible i decidir tornar per l'altre cantó de la muntnya, vam empendre el viatge de tornada, per les ventoses. vam parar a esmorzar a la fonda sport de sant jaume dels domenys. de fet es una fonda sense cap encant i on le solives son ultra salades, pero els dissabte al matí, abans d'anar a treballar, serveixen whiskys sols. com ha de ser! després de 3 hores de viatge per fi vam arribar a vilafranca.

l'endemà (tothom es va llevar entre quarts de cinc i les vuich), uns pocs, pero ben avinguts, vam sopar a la llar de la vila. sopar sense incidències amb la meritxell i l'africa. l'única incidencia va ser que l'amo de la llar es av volguer follar un cop més la meritxell i que com que no poder ens va convidar a txupitos de whisky peach. després qe al txello amenaçés en anar a veure un concert al house club (!!) vam anar cap a pastora on, de fet, vam anar a pasturar una estona perque la musica no se sentia gens. es va fer expressament per no despertar els veins?!?! no ho sabem. la questió és que el tant esperat "no me llames dolores llamame lola" va quedra molt descafeïnat. sense que a la barra veiessim ni una aigua de gratis (mira que sou garrepes, capgrossos!!) vam anar cap a la granada. l'assumpte era complicat perque ningu portava cotxe. després de convencer la vane per que es convertis en autobus del trànsit durant una estona amb el cotxe de la txello, vam decidir estalviar-li un viatge marxant (el bou i jo) amb el cotxe de la vane (una altra, la que té un rover). allà ens vam sentir dir (en boca de la plana major) que erem els del teatre de guerrilla... qui s'han cregut que som?!?! da la granada força bé. tres mil hores a la barra del bar de la piscina (els tios van fer l'agost), a l'arnau, que també comença a estar a la sopa, si se li insistia una mica regalava cubates, txiste a altes hores de la matinada de la isaura via sms (recordant temes de la setmana anterior.... lleig!!), aparició estelar del butru (sabem com vas tornar, pero... com hi vas anar?!?!) i del sr. clos (que no és l'alcalde). La questió es que l'empalmada va estar a l'altura de les circumstancies i tot i que no recordo res d eres de la música, ho vam passar força bé. la batukada va durar deu metres (es van cansar rapid??), els entrepans no els regalaven (per això la txello va intentar assaltar el furgó de repartiment). Sense temps per a més, em vaig trobar dins el tanc seat ibiza (es un cotxe d'una altra època!) amb el butru a mà esquerre i un txeto de la vane a mà dreta. evidentment va haver don pan i apa, cap a dormir.

L'endemà castells a la granada (com no). i gran gran siesta per la tarda!

comming soon: tots els videos que s'han quedat atrassats (el joc de la galeta a can solà, festa major a valls, empalmada de la bleda, festa major a valls (os, aliga, mula, pinker tones, etc.), derrape corsa (el primer!), etc.