expedició a la Pica (equip Terrano)

Mentre mitja Catalunya es quedava bloquejada al Prat per la vaga dels treballador d'Iberia, nantros hem muntat una expedició a la Pica d'Estats. De fet dividirem la crònica en 2: una de l'equip terrano (que no ha pogut fer el cim), i l'altra de l'equip cotxe-de-la-so (que en teoria havien de fer el cim avui). Com que no se sap a quina hora arribaran de moment només us podem oferir la primera.

El terrano va sortir de vila a les 10 de la nit, "puntuals" des de casa la marina. De fet a última hora es va apuntar un 5è membre, la tenda 2 segons del decathlon, que ocupa molt més que una persona (oi meritxell??). Al sortir d'Igualada vam fer un amago de perdre'ns, pero va durar lo que duren tres voltes a una rotonda. Al pas per Pons vam parar a sopar, creiem que en un dels bars més lents de Catalunya: el bar París. Tot i tenir més pinta de club d'alterne que res, al final ens van servir entrepans i plats combinats. L'Isaura, que es veu que ja havia menjat algo a casa, va aprofitar l'estona per fotre's 3 cafèamblletcurtdecafèambgotdevidre. El tio del bar era un empanat però segur que per dintre estava flipant!! Al reprendre la ruta vam sintonitzar radio macuto i vinga a fer curves pel port de Nargó. Sort que el ninu és bon copilot i no ens vam perdre en cap moment. I sort que anavem amb terrano, perquè casi hem de fotre la reductora!! Després de pixar a Sort (era festa major) i passar per Llavors sí (ja us explicaran el txiste) vam arribar a Àreu. No gaire lluny d'alla hi ha Tor, la muntanya maleïda!! Com que el Trejo ens va dir que haviem de seguir la pista forestal vam anar tirant amb l'esperança de trobar el refugi tard o d'hora. Com que allà no hi havia ni refugi ni res vam improvitzar una petita assamblea per decidir si seguiem o tiravem endarrere. El fet que la pista estava una mica txunga per un cotxe com el de la So ens va fer decidir tornar al poble i acampar allà. Cal dir que feia temps que no veiem les estrelles tan bé com allà dalt. Molt romàntic vaja! Vam plantar les tendes en un prat al costat de la "carretera". El ninu i la Sauron dormien a la suite "dos segons". Es veritat, es munta amb dos segons, però plegar-la és una altra història! Com que no ens van voler, la meritxell i jo vam haver de dormir a l'altra tenda iglu. Quan ja haviem convençut a l'Isaura i el Ninu de que no fessin soroll per la nit, van arribar els altres. La Meritxell em va deixar. La sò va aprofitar el buit per poder dormir estirada. Vam dormir poc, però l'Isaura menys perque va trucar la Crupu, que anava tajadissima!

L'endemà, conscients de que el cotxe de la So no podia pujar la pista, vam fer un parell de viatges amb el Terrano. Dues hores en total! Esmorzats i descansats, ens posavem a caminar a les 11 i pico. Coses a destacar del trajecte (per ordre cronològic):

- Rubbish man. Quan vam arribar al refugi (portavem un quart d'hora), el ninu no sé on caram va deixar un tetrabrik buit, cosa que va cabrejar i molt un guiri que parlava anglès. Casi ens fotem a òsties per no saber dir rubbish bin!
- La meritxell es va fotre un pinyu de campionat (segons els testimonis). Va acabar amb un txupeton al coll, una rascada al genoll i un cop al costat del blau que li havia fet l'afrika. En definitiva, que casi li hem de tallar la cama!

- Per entrenar-se per les marathons de muntanya, el Ninu va fer un petit sprint per recuperar la samarreta que s'havia deixat al lloc de l'accident. Sí, les salomon existeixen!
- La marina és una escaladora irregular. Tant bon punt estaven marcant el ritme al davant del peloton com se la veia al final de tot.
- El trejo es un sherpa de puta mare. No ens vam perdre en cap moment.
- A la pica d'estats hi ha 6 passos de mahoma (com a mínim).
- L'aigua del riu està bonissima! Algú té cagarrines?
- La sauron a alta muntanya es posa el txal i balla la dança del ventre!

Al cap de 6 hores de ruta vam instal·lar el camp base al peu de la Pica, al segon llac. Ja estava clar que l'equip terrano no tindria temps per pujar. Mentres el ninu es fotia el banyador marca-paquets, el trejo es va quedar fregit en menys d'1 minut. El bou i la so ens van oferir una lliço de com posar-se el banyador sense que es vegi lo de sota. Properament el video. Total, que aquest tres van ser els valents que es van banyar. L'aigua estava gelada (encara que la so digui el contrari). El ninu va muntar un espectacle que el van sentir desde França!! Menú del dia: espaghetis amb tomàquet (no estaven cubats!). Alguns s'hi van fotre formatge, que feia estona que parlava. De segon llom. El postre havia de ser poma, però el ninu se les va fotre totes pel camí! Mentre descansavem va haver moments romàntics com els de la foto:

Sense temps per a gaires coses més, l'equip terrano va iniciar el descens. Vam deixar la Meritxell i vam tornar amb la So i una nova amiga: la brossa. No va parar de cantar i de fer la conga durant tot el camí. Tenia ganes d'arribar al cotxe i ajuntar-se al festival que s'estaven fotent l'embotit, el pa amb tomàquet, la truita del pare del ninu i les dues brosses que haviem deixat al matí. Vam desfer el que haviem fet i no ens vam perdre! A mig camí, un paio i la seva minyona ens van fer una fotografia. Més que persones erem despulles excursionistes. Al refugi, el rubbish man ja no hi era. De fet, amb l'horari la vam clavar, perque just quan arribavem al cotxe s'estava fent fosc.

A Areu vam sopar al bar del càmping. No vam menjar crèpes perque no tenien masa, ni bikini perquè no tenien pernil dolç, ni tapa de pernil perquè tampoc en tenien, ni fanta de taronja perquè se'ls glaçava al treure-la de la nevera, etc etc. Un desastre. A sobre el cambrer, que era el novio de la ionqui de Ventdelplà, no va riure una petita broma que li vaig fer. Postres: ronda de llets, cafès descafeïnats i cafès amb gel (el ninu havia de ser el gran cuc aquella nit [veure foto]!!! jaja ). Partida d'uno i cap a dormir, com uns troncs per cert! Bou, jo també he sentit els ànecs aquesta matinada! La truita va seguir fent festa durant tota la nit perquè ens vam oblidar de llençar-la!

Com que a les 11 haviem de ser a Vila (o aquesta era l'intenció), hem marxat ben d'hora. Hem parat a esmorzar a la Pobla de Segur, hem agafat la carretera que passa per Tremp, hem confos la N-II amb la AP7 i al final hem arribat a Vila una mica tard. L'aventura encara no havia acabat: al ninu i l'isaura els esperava un dinar a Cal Ton i la bronca per haver-se saltat la missa; a la So li quedava l'operació "entrada a casa ma iaia i fer-li entendre que sí que he anat a Altafulla però que porto dos dies sense dutxar-me perquè el meu amic és un ranci". Jo m'he fotut una siesta de 4 hores i ja soc home nou. Quan fem la propera expedició a la muntanya?

Coming soon:

- Han fet el cim la resta de l'expedició? A quina hora han arribat a Vila? Bou, es veu que ta mare a trucat a casa mentre dormia per saber si encara eres viu. El cotxe de la So ha aguantat la tornada?
- Crònica de les festes majors del cap de setmana i de la sessió two shifted a la Moderna, per Oscar Bruna i Martí Manyà.
- La primera crònica del nostre corresponsal a Edimburgh, que hores d'ara ja deu anar de birres fins el cul.

Espai festamajorenc

A un més vista de la FM inaugurem l'espai festamajorenc. En aquest espai us mantindrem informats de l'actualitat de la més típica. A més a més, com que la campanya electoral ja ha començat, aquest espai servirà de tribuna per aquells que volen difondre el seu missatge i guanyar algun premi. Ja es comencen a entreveure els candidats als ja tradicionals guardons de cabró/ona de l'any, la txotxo loco i el pitxita de oro. El comitè de redacció encara s'ha de reunir per decidir els accèsits, premis d'honor, etc etc.

--> Els administradors de la Festa Major de Vilafranca potencien la tronada i els castells de focs