pim pam team @ 24 hores bàsquet

sí sí sí, la crònica de les 24 hores ja és aquí! es que ser amo i senyor de la casa, treballar, i tenir responsabilitats en un blog de gran audiència és difícil de compaginar. pero una vegada més, no gaire puntuals aquest cop, us oferim la crònica del cap de setmana.

Divendres evidentment... les 24 hores de bàsquet!

chechemaruchecheeeeeeeee.... ia! Aquest va ser el crit de guerra del pim pam team format aquest any per una combinació de jugadors de la vella escola (mailons, ninu, bou, butru, etc.), noves incorporacions (solà) i jugados revelació altres anys (joan baqués, gualy, etc.). I portant la batuta des de la banqueta, amb autoritat, en Marc Font. El pim pam es va imposar amb autoritat al Trenddy Events, un equip de guarros i de gent que no sap perdre (sobretot el nº14). El nombros públic assistent va poder veure el millor contraatac de la historia de l'equip (segons paraules del Mailons): passe llarg a l'esquerra cap a Gualy que la dona a mà dreta cap a Solà que no esmaixa pero l'encistella de manera neta.

A l'acabar el partit, sopar express a l'escorxador, amb menú tancat: braves, amanida i llom amb formatge per tothom. Un llom amb formatge que tothom tenia a mig esòfag en el partit contra el Reformes 2000, un equip veterà que no corria gens pero que la movía a un gran ritme, cosa que va descol·locar els jugadors del pim pam. Tot i els encerts dels federats (Mailons i Isaac), l'equip no va poder repetir la vistòria del primer partit. Amb la moral ben alta, i amb ganes de fer botellón, vam anar de festa a st julià, on tocaven els Rauxa i un dj de nom desconegut. Una txurrería sense rodes, un rollo considerable del Vallès a la Cape, i un merder amb uns moros (mot políticament incorrecte) que havíen robat una camèra de fotos digital. Les imatges exclusives del follon les té en exclusiva l'aixonoésunacollaniésres (i el Felix Miró no hi era!):


Els monillos van practicar, crec recordar dues detencions. Això si, els va costar perque mira que van estar estona alla! Al tercer partit, contra el Font Rubí el pim pam encara tenía opcions per classificar-se per a la segona fase (algo que alguns jugadors començaven a desitjar que no passés..). Tot i que el pim pam es va posar més en el partit, els jugadors no van poder amb el potencial dels fontrubirencs, que es van mostrar poderosos en el tir exterior i en el rebot. El míster es mostrava impotent davant el joc més aviat apagat del pim pam. Al finalitzar l'encontre es va produir algun "roce" que no cal recordar i del qual si algú vol saber els detalls que es foti perque no els penso publicar. Que preguntin por ahí!


Aquesta foto és la del Ninu fent una becaineta..

Havíem de fer temps fins a les 8 del matí i, com m'han dit que es tradició, vam acabar fent una rave a la bleda (clar, l'empalmada ja s'havia acabat). A part de trobar l'Arnau per allà (ningú sap ben bé que hi feia allà), i que el Ninu com és costum va establir contacte amb la fauna local, cal dir que vam portar tanta festa que ens van haver d'avisar i demanar-nos que baixessim el volum del bafles del cotxe del gualy. com a senyal de protesta, vam robar una cadira del centre (si la voleu recuperar encara deu estar a la gamba) i unes roses de color groc. I com que no hi ha dos sin tres, vam fer un pit stop al Don Pan (de maravella!).


L'últim partit va ser de patiment (per saber de quan perdría el pim-pam). El joc de l'equip va ser pobre i la gent tenia més ganes d'anar a menjar els pops a la palma que de jugar. Així va ser. Aprofito l'avinentesa per protestar contra els preus abusius de la Palma: plat de calamars i aigua 10 euros! Sort que després el brunillo ens va convidar (bé, a mi poc perque no vaig fotre ni un glop) a una copeta de cava. Sort que el Marc va guanyar el concurs de triples... enhorabona!!

Dissabte:

Sopar d'estiu a can Solà, a la terrassa. Amb l'arribada de persones a última hora. El brunillo encara no ens va dir que es casa. Quan ens ho diras? Després d'estar fins les 4 a la fresca i sense saber exactament de què parlaven el Vallès i el Torre (que deu estar a Pamplona! oju els toros!!). Espectacle decandent al Teatre: poca gent, una ànima en pena amb unes copes de més i que anava tant tort que anava tirant el cubata por ahí. Patètic! Pero es igual... l'època de festes majors ja ha arribat, i amb elles l'oferta d'oci a l'aire lliure (veure post següent).