La Txello i la Crupu se'n van de festa…

Abans de tot: una pregunta.

- Aquesta és la primera crònica d’una dona a l’aixonoesunacollaniesres??

Mmm…quina responsabilitat.

A mitjans de setmana, la Latxi i jo, varem programar que aniríem a sopar el divendres. La majoria éreu fora i, els que no, treballaven o desapareixien. Aquest sopar es va veure modificat per una invitada inesperada que tampoc té una colla ni res, la Iris. Vam anar a sopar al Via Fora! Era un Via fora renovat, amb personal nou i no eren bordes.

Abans de demanar el vi vam decidir enviar un missatge a la txello. Va consistir en:

• txello.. si t’esperem, després de currar, conduiras tu??

Resposa de la txello:

• BEVEU. MOLT! (típic missatge d’ella, sequet i curt però eficient)

Li vam fer cas.

Als postres la Iris i jo ens vam firar i vam demanar uns rocs de xocolata amb carquinyolis i moscatell i encara tenim dents. I com que es van deixar el moscatell ens en van portar 4 xarrups de regal. La Iris va descobrir un món nou.

En acabar varem anar a inaugurar Cal noi noi. I ens vam trobar la Txello. Estava activada. Allò tant raro que li passa després de treballar.

Per pena nostra la Latxurs ens va abandonar pel següent motiu:

• Jo marxo a dormir que demà vull fer feina. HE D’APROFITAR QUE EL BAR CENTRE ESTÀ TANCAT (paraules textuals, qui la conegui ja sabrà el motiu).

I cap a Vilanova! Vam trobar mossos i guardia civil però ningú ens va parar. I el cotxe de la txello tampoc se’ns va parar! Què raru.

Al arribar ...directes cap al Manani Rock (La gossa sorda, la contrabanda i Mesclat). Allà vam trobar-nos amb la Gemma. La Iris va comprovar, amb llàgrimes als ulls, que té una mica de colla. Va respirar.

Realment la Txello va fer una remuntada al·lucinant.

A partir de la remuntada de la Txello i el meu ritme constant us puc explicar la nit a trossos. Recordo que:

- Vam tenir un primer problema. Les quatre anàvem descompensades amb la pixera. Va ser molt difícil posar-nos d’acord per aprofitar els viatges.

- La Iris i la Gemma ens van guanyar amb “lligoteig”. Clar que nosaltres ho teníem difícil perquè a mi no se m’acostava ningú. Només un paio amic del puma, altrament dit, tigretón (segons el ninu), que em va dir de manera gratuïta: - tu ets tonta. Això treu punts! Clar que jo li vai contestar: - i tu gilipolles! La txello s’ho va currar molt per guanyar punts, va parlar 20 minuts amb un paio sense arracades i amb samarreta del Tamanaco, però elles van guanyar.

- Va haver-hi un moment de confusió quan la Txello i jo ens vam canviar les sabates. Ella es va posar les meves avarques i jo les seves sandàlies decathlon. Ara diu que ja sap per quin motiu no se’n compra mai (fan mal als peus). Després d’aquest canvi i jo sentir-me més alta que mai amb les decathlon, no sé què caram va passar que a la Txello li va caure una sandàlia al terra. En aquell precís moment la Gemma li va agafar i, en comptes de fer el que hauria fet tothom (llençar-la a deumilquilòmetres lluny) va començar a preguntar a tothom que de qui era. La txello s’ho mirava en plan: “ja es cansarà i me la tornarà”. Finalment i, per sorpresa nostra, la Gemma va deixar la sandàlia al mateix lloc amb cara de derrota. I la Txello es va posar la sandàlia. En veure-ho, la frase de la Gemma va ser: Que era tevaaaaa???

- Després d’això es van acabar els concerts (res a destacar) i van posar musiqueta.

- El concurs de ligoteo va continuar per part de l’altre equip. Nosaltres vam anar a fer una capbussada a la platja: Després de discutir on deixàvem la roba, la T se la va treure tota i la va deixar allà al mig. I jo, “ni curta ni peressosa” vaig fer el mateix. I les dues, amb els pits i les vergonyes de cara a la lluna (frase poètica de la txello), vam endinsar-nos al mar. Però no tot pot ser idíl·lic i fantàstic, ja que no van passar ni tres segons que hi va haver el següent diàleg fatídic:

Tx: Merda! Merda! Corre !!!

C: Les claus del cotxeeee! (es veu que deia això)

Tx: JOJOJOJO!!!!

C: JAAAJAJAJA

Ja us podeu imaginar la situació, partint-nos el cul, corrent cap a la sorra a 0,01 km/h (superacameralenta), veient la màquina assessina d’objectes personals a punt d’arribar al punt clau...

...Paro aquí. Ara, abans de continuar, vull fer un “pitit” recordatori de “Men in black” i el famós hit que va portar al F.B P. a la fama a convivències gràcies al seu pas: “la patata”. Doncs bé, per no ser menys, aquella nit i, de manera superespontània, vam fer-te un homenatge F.B.P, i vam fer la patata davant la màquina de netejar la sorra, amb pilotes i enfocades per una llum que ens convertia en fluorescents. Només recordo que la txello deia, fill de puta no ens enfoquiiiiiiis! I molts jojojo i jajaja.

Tot seguit vam anar a banyar-nos altre cop per treure’ns la sorra i després vam vestir-nos.

Però l’aventura no s’acaba aquí! Per fer-ho més emocionant i, com que ens va agradar això de l’exhibicionisme i el morbo fàcil, vam vestir-nos però sense calces ni sostens. Però ningú ho sabia!!!! Jojojo! Aquí està la gràcia.

Vam dirigir-nos cap al cotxe (allà la Iris i la Gemma, que duien les butxaques plenes de nius de buitres, ja marxaven) i vam pujar en busca del bar aquell on fan esmorzar pels treballadors/es matiners/es i els borratxos/es. No ho trobàvem i la Txello, tota llesta, va anar a parlar amb un tiogüenoquetecagas (adjectiu made in Vane) per assabentar-se on deuria ser allò. Va extreure la informació necessària amb ulls de mongeta mentre pensava: -No porto calces i tu no ho saaaaps.

Tot seguit vam anar a esmorzar al forn de l’italià (així es diu tu!) i cap a casa. I res, vam arribar a les 7 que ja era de dia i sembla mentida la quantitat de sorra que pot haver-hi al llit al llevar-se.

Fi de la història. Una mica llarga però ens feia il·lusió.

P.d. de la Txello als al·ludits: No tinc res a explicar de cap noi de Vilanova. Només que ens va convidar a unes birres.