La mona a cal bou. O com fer que sempre sobri menjar

Com anar a menjar la mona a cal Bou i fer que sobri menjar (tot i no fer costellada):

- Quedar un diumenge al migdia. Indispensable tenir ressaca.

- Quedar tots a la gasolinera Penedès a una hora concreta, però, sense avisar ni el Bruna ni el Butru, arribar una hora més tard (de mitjana). Convidar a una colla "alièna" i que només s'hi presenti la Meritxell perquè les altres estàn en paradero desconocido (això si, amb una llauna de musclus).

- Intentar planejar-ho tot amb antelació però que al final ningú hagi comprat res. Asegurar-se que el super de la gasolinera estigui obert, i inflar-se a comprar peixets, patates, bocabits, rodes, olives, pa i altres coses d'aquestes. Comprar dues pizzes Tarradellas. Demanar a la Isaura i el Vallès que facin una truita de patates cadascú. Que el Brunillo faci una amanida de pasta amb salsa rosa per 25 (mil).

- Anar a buscar fideuà als Monjos i tabac a algún bar per la Txello. Arribar a la Masia i tenir-ho tot a punt al cap d'una estona. Començar a menjar i estar tip al cap de menys d'un minut.

- Quan tothom s'adona que no pot menjar més, enrecordar-se'n que falta la mona i la txocolata. Clar, la mona s'ha d'anar a menjar al Bosc, com els urbanites.

- Acabar menjant la mona al pàrquing dels cotxes i fer el partidet de fútbol. Que la Sò porti les converse de calafell, dopar-la de cava i posar-la de portera (vaya partidàs Sò!!).

- Per últim, que el Ninu començi a ruixar de cava el Butru. Clar, l'altre s'hi ha de tornar.

PD: Ja tenim més videos:

- El Ninu al·lega que NO va taja..

- Lluita de cotonines (1 i 2). La FM s'acosta..

- El Vallès se'n va al teatre. I en torna sencer (i marcat)!!