kiropotkin, el tsar comunista

Bona nit lectors!

Puntals, una setmana més, us oferim ... LA CRÒNICA DEL DISSABTE!! Des d'aqui saludem a totes aquelles colles que llegeixen el nostre blog (en especial aquelles que no es presenten a les costellades) i al jefe de l'Inzolia (que segueix negant-se a posar a la pissarra que les tapes de palitos son gratis)!

Abans de començar, us oferim el video "en busca del gerani penjat". Sense comentaris..



Coses a remarcar de la tarda: el Ninu i l'Isaura van fer tres mil hores de cua a BCN per anar veure l'espectacle de les acrobàcies aèries. Va valdre la pena?

Primera parada: Inzolia. Erem quatre gats (mai més ben dit!!).

Sopar al Forat del Pany sense concert. Diuen que al final es fa la setmana que vé.. Tot i que creiem que seriem pocs al final vam acabar omplint la taula. Coses a destacar:

- Mentre esperàvem els plats, el químic i la farmacèutica feien experiments amb els escuradents, la cera de l'espelma i l'alcohol. No van cremar el local de miracle.


- A l'Amela li va caure una (txap txap) lleterada a la samarreta. Diu que era oli de la truita pero jo crec que a la foto queda ben clar qui va ser..

- La Latxi ens va ensenyar una foto del Letu a Lobo de fa una eternitat. Vaya pinta de killu xaval!!!

- El postre de la setmana va ser Mel i Mató (de montserrat, suposo).

- Quan ens disposavem a marxar el Ninu i l'Isaura van demanar una clara i un tubu de crema catalana. Allà va començar un pique de "tubus" que va durant una hora (aprox). Sort que el brunillo no es va desmelenar i no va demanar cava!!!

- Desaparicions misterioses (de moment inexplicables): la Crupu, Amela i Marta, Martí (que deia que estava molt cansat pero el tío se'n va anar a veure la novia) i el Vallès i Laura (creiem que aquests últims volien continuar els experiments en una altra banda...).

Vam decidir fer la ruta del dos de maig (Centre-Moderna). Pel camí vam veure l'Aullon amb un txet. Mai havia vist tants punkis per metre quadrat com dissabte. Si seguim així els veïns no tardarán gaire llençar-nos galledes d'aigua.

Al Centre la Txello només veure'ns va desallotjar la millor taula i ens va convidar a cubates i cacahuets (es mentida!). Ens va tocar seure al costat d'un dels amos de Vilafranca. No vam resistir la tentació de fer-li una foto, sobretot quan es va adormir:

Després va entrar la Sò (amb el cookie) i allò es va convertir de cop i volta en una reunió de poppies (veure foto).


Un cop a fora el grup es va dispersar.. La Latxi i l'Isaura es van apalancar davant del Manyé i van començar a xerrar. Mentrestant el Letu, per entretenir-se, va omplir tota l'acera de lapos. El Ninu, que fa anys que vol anar a l'Arcs, no va entrar i es va quedar per allà fora fent el panoli (no t'haguessin deixat entrar amb aquell polo!). El Bou i jo vam decidir entrar i veure si el Brunillo encara estava viu. Feia molta calor, pero la Meritxell ens va ensenyar que en aquests casos el millor es arremengar-se els pantalons. Tot i que s'estava lleugerament millor, vam perdre uns quants quilos. Desconeixem si el Bruillo va establir contacte amb la 6,7. Pero el millor de la nit encara no havia arrivat..

Allà fora de la Moderna, mentre el Bruna entonava els cants tirolesos del dia anterior, i alguns tajats intentaven arrancar el tractor de les obres, vam fer una petita i breu assamblea i vam decidir anar al Teatre. Pel camí la Latxi i jo ens estavem pixant. I no se'ns va ocorrer res més que anar a pixar en un dels llocs MALEÏTS del centre de Vilafranca. Sort que el Letu custodiava l'entrada! No escriuré on era perquè si se sap, som homes (i dona) morts..

La veritat és que no recordo gaire cosa del Teatre. Que la barra de l'escenari està molt buida i que és ideal per anar a buscar els cubates, que ens vam gastar els diners que van sobrar al sopar del sopar amb xupitos (visca la corrupció!), que el Butru i la Txello van aparèixer per allà, que vam trucar al Martí i vam estar cantant-li el Koala, que la Latxi es va tornar de color vermell (veure foto) i poca cosa més. Al sortir no vaig aconseguir convencer la gent per anar al Don Pan. I el Bou va enviar l'SMS que sobrava (i amb un ull!).. xD


Racó X: el casi striptis del Vallès

L'aixònoésunacollaniésres digital d'aquesta setmana:


Una pista: és impossible!!